Organització fraternal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m simplificant dates de categories de manteniment
m Afegeixo referències i trec plantilla
Línia 1:
Una '''organització fraternal''' (del llatí frater: "germà"; d'on, "fraternitat") o '''fraternitat''' és una organització, societat, club o ordre fraternal tradicionalment d'homes associats entre si per a diversos objectius religiosos o seculars.<ref>{{cite web|url=http://www.oxforddictionaries.com/definition/english/fraternity|title=Fraternity|work=Oxford Dictionaries|access-date=2 January 2016}}</ref><ref>{{cite web|url=http://dictionary.reference.com/browse/fraternity|title=Fraternity|work=Dictionary.com|access-date=2 January 2016}}</ref><ref>{{cite web|url=http://www.thefreedictionary.com/Fraternal+orders|title=Fraternity|work=TheFreeDictionary.com|access-date=2 January 2016}}</ref><ref>{{cite web|url=http://encyclopedia2.thefreedictionary.com/Fraternal+orders|title=Fraternal orders|work=TheFreeDictionary.com|access-date=2 January 2016}}</ref> La fraternitat en el concepte occidental es va desenvolupar en el context [[cristià]], sobretot amb els [[Orde (religió)|ordes religiosos]] de l'[[Catolicisme|Església catòlica]] durant l'[[edat mitjana]].<ref>{{cite web|url=http://www.augnet.org/default.asp?ipageid=568|title=Mendicant movement – 01 – St Augustine of Hippo – Order of St Augustine|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20160303231314/http://www.augnet.org/default.asp?ipageid=568|archive-date=2016-03-03}}</ref><ref name="vatican.va">{{cite web|url=https://www.vatican.va/archive/ENG1104/__P1Z.HTM|title=Code of Canon Law – IntraText}}</ref> Finalment, el concepte es va ampliar encara més amb les confraries i gremis medievals. A principis de l'era moderna, aquests van ser seguits per ordres fraternals com [[Francmaçoneria]] i Odd Fellows, juntament amb clubs de cavallers, fraternitats estudiantils i organitzacions de servei fraternal.<ref>{{cite journal|url=http://journals.cambridge.org/action/displayAbstract?fromPage=online&aid=8752581&fileId=S0021937100006572|title=A Flight to Domesticity? Making a Home in the Gentlemen's Clubs of London, 1880–1914|journal=Journal of British Studies|year=2006|publisher=Cambridge Journals|doi=10.1086/505958|access-date=2 January 2016|last1=Milne-Smith|first1=Amy|volume=45|issue=4|pages=796–818|s2cid=145471860}}</ref><ref>{{cite journal|title=Club Talk: Gossip, Masculinity and Oral Communities in Late Nineteenth-Century London|doi=10.1111/j.1468-0424.2009.01536.x|volume=21|issue=1|journal=Gender & History|year=2009|pages=86–106|last1=Milne-Smith|first1=Amy|s2cid=143824046|url=https://scholars.wlu.ca/hist_faculty/18}}</ref><ref>{{cite web|url=https://books.google.com/books?id=3oFKAAAAYAAJ&pg=PA150|title=The Universities of Europe in the Middle Ages: Salerno. Bologna. Paris|access-date=2 January 2016|last1=Rashdall|first1=Hastings|year=1895}}</ref> De tant en tant, els membres es refereixen com a germà o, generalment en un context religiós, frater o frare.<ref>{{cite web|url=https://www.osv.com/MyFaith/EverydayCatholic/CatholicDictionary.aspx|title=Our Sunday Visitor Catholic Publishing Company > My Faith > Everyday Catholic > Catholic Dictionary|access-date=2 January 2016|archive-date=22 December 2015|archive-url=https://web.archive.org/web/20151222083700/https://www.osv.com/MyFaith/EverydayCatholic/CatholicDictionary.aspx|url-status=dead}}</ref> Gran part de les'' organitzacions místiques ''són alhora fraternals.
{{FR|data=2017}}
Una ''' organització fraternal''', de vegades també coneguda sota el nom de ''' fraternitat''', és una [[organització]] que representa la relació entre els seus [[membre]]s com una [[germanor]]. Gran part de les'' organitzacions místiques ''són alhora fraternals.
 
Avui dia, les connotacions de fraternitats varien segons el context, incloses les companyies i les confraries dedicades a les activitats religioses, intel·lectuals, acadèmiques, físiques o socials dels seus membres. A més, en els temps moderns, de vegades connota una [[societat secreta]], especialment pel que fa a la [[maçoneria]], ''odd fellows'', diverses societats acadèmiques i estudiantils.<ref>{{cite web|url=http://www.mhebf.com/freemasonry.html|title=What Is Freemasonry|publisher=Masonic Higher Education Bursary Fund|location=Alberta|access-date=2 January 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20140109020434/http://www.mhebf.com/freemasonry.html|archive-date=9 January 2014|url-status=dead}}</ref><ref>Edwin A. Biedermann, "Logen, Clubs und Bruderschaften", Droste-Verlag, 2007, 2. Auflage, {{ISBN|3-7700-1184-8}}, 415 Seiten</ref>
Etimològicament, el significat original de la paraula ve del [[llatí]] ''Fraternitas ''que es refereix a la relació entre germans o entre els pobles. ''Fraternitat'' implica el sentit profund d'aquesta relació i té una dimensió emocional. La fraternitat o l'amistat fraternal és l'expressió del vincle moral que uneix amb un germà.
 
Tot i que la pertinença a confraries era i encara es limita als homes, no sempre és així. Hi ha ordres mixtes masculins i femenins, així com ordres i societats religioses totalment femenines, algunes de les quals es coneixen com a [[Sororitat|sororitats]] a Amèrica del Nord.<ref>{{Cite web|url=https://www.npcwomen.org/resources/pdf/Adventures%20in%20Friendship.pdf|title=Adventure in Friendship: A History of The National Panhellenic Conference|date=2012|access-date=January 22, 2017|website=[[National Panhellenic Conference]]|archive-url=https://web.archive.org/web/20130628024619/https://www.npcwomen.org/resources/pdf/Adventures%20in%20Friendship.pdf|archive-date=June 28, 2013|url-status=dead}}</ref> Les fraternitats modernes o ordres fraternals notables inclouen algunes grans lògies que operen entre maçons i ''odd fellows''.<ref>{{cite web|url=http://www.godf.org/foreign/uk/histoire_uk_02.html|archive-url=https://web.archive.org/web/20100123162707/http://www.godf.org/foreign/uk/histoire_uk_02.html|title=Welcome on the website of the Grand Orient de France !|archive-date=23 January 2010|access-date=2 January 2016}}</ref><ref>{{cite web|url=http://www.mason.be/en/intro.htm|archive-url=https://web.archive.org/web/20110717200854/http://www.mason.be/en/intro.htm|title=Introduction|archive-date=17 July 2011|access-date=2 January 2016}}</ref>
 
La ''fraternitat'' pot tenir un grau de més o menys intensitat, es pot parlar de fraternitat per als germans o la germanor de les armes que uneix els combatents, fins a passar al més ampli sentit de la fraternitat universal, que queda expressat en l'ideal filosòfic del [[cosmopolitisme]]. L'esport o una [[Societat|societat cultural]] també poden ser una font de fraternitat (entre els membres d'un equip). Moltes vegades aquestes fraternitats recolzen alguna causa que es considera positiva. En el significat més comú, es refereix a un [[vincle]] de [[solidaritat]] i [[amistat]] entre els éssers humans. El seu oposat és la noció de desunió, l'[[enemistat]].
 
== Referències ==
{{Referències}}{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Organitzacio Fraternal}}