Nicèfor Gregoràs: diferència entre les revisions

'''Nicèfor Gregores''' (''Nicephorien Gregoræ'',[[llatí]] ''Nicephorus Gregoras'', {{polytonicen [[Grec medieval|grec]] Νικηφόρος ὁ Γρηγορᾶς}}) ([[Heraclea Pòntica]], [[1296]] - [[Heraclea Pòntica]], [[1360]]). Historiadorva ser un historiador que va viure a l'[[Imperi Romà d'Orient]] als segles XIII i bizantíXIV.

Va rebre educació de l'arquebisbe local, Joan, fins que fouva ser enviat a [[Constantinoble]] i llavors el va educar el [[Patriarca de Constantinoble|patriarca]] [[Joan GlycasGlicas]]. Va aprendre matemàtiques i astronomia de [[Teodor Metoquita]]. Bastant jove va agafar les ordes i es va fer amic de l'emperador romà d'Orient [[Andrònic II Paleòleg]], que li va oferir el càrrec de [[cartofílax]] (custodi i director dels arxius imperials), tot i que Gregores el va declinar. Més tard però va acceptar altres oficis i va ser enviat com ambaixador al kral (sobirà) de [[Sèrbia]] ell'any [[1326]]. En aquest temps, amb poc més de 30 anys, ja era conegut pels seus grans coneixements. Una disputa sobre el dia que s'havia de celebrar la [[Pasqua de Resurrecció|Pasqua]] va donar ocasió a Gregores per demostrar que el càlcul que es feia servir fins aleshores per fixar-ne el dia era erroni i va proposar un nou mètode, però el clergat ortodox va tenir por d'una reacció del supersticiós poble de la capital davant una reforma del calendari. (tresTres-cents anys després la va adoptar el papa [[Gregori XIII]]) va adoptar aquest sistema, quan va veure que els càlculs eren força correctes. L'obra on parlava del tema es conserva, i els astrònoms la consideren molt interessant.

Com amic de l'[[emperador romà d'Orient]] [[Andrònic II Paleòleg]], va ser arrossegat en la seva caiguda ell'any [[1328]], quan l'emperador fou deposat pelel seu net [[Andrònic III Paleòleg]] el va deposar, quei va confiscar a Gregores les seves propietats. Durant uns anys va viure retirarretirat i sense aparèixer en públic excepte per fer algunes lectures i conferències que eren seguides amb molt d'interès. ElLa virulència del seu llenguatge va portar a que es guanyés molts enemics. L'any [[1332]] va llegir l'oració fúnebre d'[[Andrònic II Paleòleg]] i la del seu mestre [[Teodor Metoquita]].

Es va oposar a la unió de les esglésies llatina i grega proposada pel papa [[Joan XXII]]., Fouque llavorshavia quanenviat elemissaris a Constantinoble amb aquest objectiu. El monjo [[Barlaam de Seminara]] va anar a Constantinoble amb el propòsit de provocar les dissensions entre els catòlics i els ortodoxos, i les seves idees van xocar amb les de Nicèfor Gregores;. enEn les disputes públiques que es van celebrar, Gregores va vèncer el seu rival que es va retirar avergonyit a [[Tessalònica]]. Però ja tot l'afer va portar seriosos conflictes: [[Gregori Palames]], que després fouva ser arquebisbe de Tessalònica, va abraçar la causa de Barlaam i es va enfrontar amb [[Gregori Acindí]], (en l'anomenada «controvèrsia dels [[Palamisme|palamites]] (seguidors de Palames) i els acindinites (seguidors d'Acindí)» que, com altres discussions religioses a l'Imperi Romà d'Orient, va assoliradquirir caràcter polític.

Gregores va romandredecidir mantenir-se neutral i, llavorsdegut al seu caràcter violent, els dos partits el van considerar sospitós de sersimpatitzar delamb el contrari. Palames fouva ser condemnat pel [[sínode]] delcelebrat l'any [[1345]] i els acindinites haurien sacrificat a Nicèfor Gregores si no hagués estat defensat per [[Joan VI Cantacuzè|Joan Cantacuzè]] que després fouva ser emperador;. unaUna mica més tard els acindinites forenvan ser condemnats al seu torn, i els palamites van accedir al poder;. Joan Cantacuzè s'hi va afegir. Els ara victoriosos consideraven a Nicèfor Gregores el seu enemic i quan Cantacuzè el va abandonar, fouva ser empresonat ([[1351]]) però després fouel van alliberatalliberar, tot i que per la propaganda, s'havia fet odiós al poble. Es retiràva retirar al seu monestir de Khóra i va morir el [[1359]] o poc després. iEl lespobe, sevesexaltat, restesva foren insultades perinsultar les massesseves del poblerestes.

Gregores va escriure nombroses obres d'història, religió, filosofia, astronomia, panegírics, poemes, i assajos sobre temes variats. La seva obra principal és {{polytonic|ωμαικῆς Ἱστορίας Λόγοι}}, normalment anomenada ''Historia Byzantina'', en 38 llibres, que començava a la captura de Constantinoble pelsper llatins[[Imperi elLlatí]] l'any [[1204]] i anava fins al [[1359]]. Se'n van imprimir 24 llibres que vaanaven des de l'ocupació llatina dutrantdurant la [[Quarta Croada]] ([[1204]]) fins al [[1359]]. (aA mesura que s'acostava al seu propi temps l'extensió de la història s'incrementava, però perdia claredat). L'obra és poc imparcial quant a l'efecte, i l'estil bombat, difús, ple de repeticions i d'expressions; fets de poca importància són narrats amb elegància artificial, mentre fets importants passen desapercebuts, o són narrats amb pomposes expressions. Tot i així va recopilar una quantitat de fets immensa que s'haurien perdut si no els hagués conservat a la seva obra. La primera edició en llatí es va fer el [[1562]] (11 llibres).<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0104%3Aalphabetic+letter%3DG%3Aentry+group%3D10%3Aentry%3Dgregoras-nicephorus-bio-1 |consulta=7 de setembre de 2022 |títol=Gregoras, Nicephorus |obra=A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology}}</ref>

{{ORDENA:Nicefor Gregores, Nicefor}}