Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu: diferència entre les revisions

| imatge=JoanDeu-gra.jpg

|hàbit=Túnica i escapulari (fins als peus, per la part del darrere) negres, caputxa arrodononidaarrodonida negra

|lema =''Caritas'' (''Caritat''caritat)

|data de fundació = [[1572]] (a partir de la tasca de Joan de Déu, iniciada en 1539)

|lloc de fundació = [[Roma]] (St. Joan de Déu va començar a l'[[Hospital de [[Granada (Andalusia)|Granada]])

|regla ='' [[Regla de Sant Agustí]]''

|aprovat per = [[Pius V]]

|data d'aprovació = [[1 de gener]] de [[1572]] (congregació; com a orde, 1 d'octubre de 1586 per [[Sixt V]]

|supressió=A Espanya, supresasuprimida entre 1836 i 1911

|primera fundació-data = [[1539]]

|fundacions destacades=Granada ([[Cuesta de Gomélez]], 1540), Madrid (1552), Nàpols (1572), Roma (1581), [[San Giovanni Calibita]] (Roma, casa mare 1584), [[Perusa]] (1584), [[Hôpital de la Charité]] (París) (1601)

|fundacions a terres catalanes = [[Hospital Sant Joan de Déu]] (Esplugues de Llobregat), Sant Boi de Llobregat (cúria de la Província d'Aragó); Fundació Althaia (Manresa); Hospital SJD (Mallorca), Serveis Socials SJD (València)

| web =http://www.oh-fbf.it}}

'''Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu''' (''Ordo Hospitalarius Sancti Joannis de Deo, O.H.''), és un [[orde mendicant]] de l'[[Església Catòlica]], fundat per Sant [[Joan de Déu]]. L'[[Orde (religió)|orde]] fou aprovat pel [[papa]] [[Pius V]] el [[1572]]. Els seus membres es coneixen com a '''Germans de Sant Joan de Déu''' i fan servir les [[sigles]] '''O.H. '''

Fins al 1572, però, aquest grup de persones no tenia una organització; fou llavors quan es va constituir com a comunitat religiosa, adoptant la ''[[Regla de Sant Agustí]]'' i fent vots de pobresa, castedat i obediència, a més d'un quart vot d'assistència als malalts; aquesta organització va ésser aprovada per [[Pius V]] el mateix 1572. Antón Martín, successor de [[Joan de Déu]], havia fundat un hospital a [[Madrid]] i un altre a [[Còrdova]], començant així la difusió per altres ciutats. Va ser Pedro Soriano qui, el 1571, va estendre l'obra fora de la Península: va començar assistint els ferits de la [[Batalla de Lepant (1571)|batalla de Lepant]], a les galeres, i cap al 1572 obrí un hospital a [[Nàpols]] i en 1581, un altre a [[Roma]]; [[Gregori XIII]] els va donar l'Hospital de Sant Joan Calibita, que esdevingué la casa mare de l'orde. El 1584 fundà un tercer hospital a [[Perusa]], als que van seguir els de Tarquínia (1586) i [[Palerm]].

L'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu s'ha convertit, en una de les [[organització|organitzacions]] [[internacional]]sinternacionals de [[cooperació]] [[organització sense ànim de lucre|sense ànim de lucre]] més grans del [[món]], i continua la seva tasca del fundador com a [[institut de vida consagrada|institut religiós de vida consagrada]]. Es dedica a la cura de malalts en [[hospital]]s i el grau d'especialització ha fet que molts dels membres de l'orde tinguin estudis de [[medicina]] o [[infermeria]], o [[disciplines]] relacionades. Els que no, reben una formació específica per atendre els malalts. No han de tenir ordres sagrats, però també n'hi ha que són preveres. A banda de la cura dels malalts, la vida quotidiana inclou els exercicis habituals de la vida religiosa: meditació, ofici diví, lectures pietoses, etc.

Avui és present a 51 [[països]] dels cinc [[continent]]scontinents. Està formada per 1.290 germans (inclosos els novicis), més de 40.000 col·laboradors professionals, uns 8.000 voluntaris i més de 300.000 benefactors-donants.