Antoni Batllori i Obiols: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m afegeixo referències i trec plantilla
Línia 1:
{{FR|data=desembre de 2021}}
{{Infotaula persona}}
{{IniciBio}} és un dibuixant d'humor i [[Caricatura|caricaturista]] [[Catalunya|català]] que signa com '''Toni Batllori'''. És un autor de traç segur i espontani, fabricant de caricatures molt expressives. Amb un humor contundent i coherent, afronta sense por els temes difícils de l'actualitat.<ref>{{cita libro|autor=[[Jesús Cuadrado|CUADRADO, Jesús]]|título=Atlas español de la cultura popular: De la historieta y su uso, 1873-2000|año=2000|editorial=Madrid: Ediciones Sinsentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2 v|Reproducción=|id=ISBN 84-89384-23-1}}</ref>
'''Antoni Batllori Obiols''' ([[Barcelona]], [[1951]]) és un dibuixant d'humor i [[Caricatura|caricaturista]] [[Catalunya|català]] que signa com '''Toni Batllori'''.
 
== Biografia ==
És un autor de traç segur i espontani, fabricant de caricatures molt expressives. Amb un humor contundent i coherent, afronta sense por els temes difícils de l'actualitat. Fill del també dibuixant [[Antoni Batllori i Jofré]], va començar a publicar a finals dels anys seixanta a revistes com [[Oriflama (revista)|Oriflama]] i [[En Patufet]]. Va iniciar les carreres d'arquitectura, economia i enginyeria, i formà part del grup d'animació "Ninots Putxinel·lis" i la cooperativa "Drac Màgic", on s'inicia en les pel·lícules d'animació.
Fill del també dibuixant [[Antoni Batllori i Jofré]], va començar a publicar a finals dels anys seixanta a revistes com [[Oriflama (revista)|Oriflama]] i [[En Patufet]]. Als setanta va passar pel [[El Papus]], un setmanari satíric en què es van forjar altres dibuixants de la seva generació. També col·laborava en revistes de barri i publicacions de caire polític i social.<ref>{{cita web |url=http://www.abc.es/hemeroteca/historico-14-02-2004/abc/Catalunya/el-dibujante-toni-batllori-premio-gat-perich-por-sus-ninots_242054.html |título=El dibujante Toni Batllori, premio Gat Perich por sus «ninots» |fechaacceso=15 de octubre de 2009 |fecha=14 de febrero de 2004 |editor=abc.es |idioma=es}}</ref>
 
Va iniciar les carreres d'arquitectura, economia i enginyeria, i formà part del grup d'animació "Ninots Putxinel·lis" i la cooperativa "Drac Màgic", on s'inicia en les pel·lícules d'animació.
Ha publicat als diaris [[El Noticiero universal]] ([[1973]]), [[Diari de Barcelona]], [[Avui]], [[El País]], i [[La Vanguardia]], on començà a la secció d'esports ([[1991]]) i després a la de política ([[1994]]). També ha col·laborat en un gran nombre de revistes com [[Butifarra!]], [[El Papus]], [[El Triangle]] o [[El Jueves]].
 
Ha publicat als diaris [[El Noticiero universal]] ([[1973]]), [[Diari de Barcelona]], [[Avui]], [[El País]], i [[La Vanguardia]], on començà a la secció d'esports ([[1991]]) i després a la de política ([[1994]]). També ha col·laborat en un gran nombre de revistes com [[Butifarra!]], [[El Papus]], [[El Triangle]] o [[El Jueves|El Jueves.]].
Ha publicat els llibres ''Pobres abuelos'' (El Jueves, [[1992]]), ''Ninots, la política de 1999 en tiras'' (La Vanguardia, [[2000]]), a banda d'il·lustrar-ne d'altres. Artista inquiet i polifacètic també s'interessà per la pintura i l'escultura (te obra escultòrica a [[Olost de Lluçanès]] o a l'[[Estació de França]] de [[Barcelona]]). Ha rebut el [[Premi Ciutat de Barcelona]] 2007 en la categoria mitjans de comunicació en premsa escrita, i el [[Premi Internacional d'Humor Gat Perich]].
 
Ha publicat els llibres ''Pobres abuelos'' (El Jueves, [[1992]]), ''Ninots, la política de 1999 en tiras'' (La Vanguardia, [[2000]]), a banda d'il·lustrar-ne d'altres. Artista inquiet i polifacètic també s'interessà per la pintura i l'escultura (te obra escultòrica a [[Olost de Lluçanès]] o a l'[[Estació de França]] de [[Barcelona]]). Ha rebut el [[Premi Ciutat de Barcelona]] 2007 en la categoria mitjans de comunicació en premsa escrita,<ref>[http://www.bcn.es/cultura/premisciutatbcn/2007/secun8.shtml Premios Ciudad de Barcelona 2007]</ref> i el [[Premi Internacional d'Humor Gat Perich]].<ref>{{cita web|url=http://www.elmundo.es/papel/2004/02/14/cultura/1588295.html|título=Toni Batllori recibe el premio Gat Perich|fechaacceso=15 de octubre de 2009|autor=|fecha=14 de febrero de 2004|editor=|idioma=|cita=}}</ref>
 
Els darrers anys gestiona a la localitat de [[Teià]], el '''Fons Batllori''', on es fan exposicions i activitats, i que es va constituir amb la donació dels dibuixos, llibres i peces de la col·lecció del seu pare, Antoni Batllori Jofré.
Linha 20 ⟶ 22:
* "La Misteriosa desaparició dels xiclets " de Jürgen Banscherus amb dibuixos de Toni Batllori, Cruïlla, 1996
* "El Suc dels dies: un dietari" de [[Raimon Obiols]], amb dibuixos de Toni Batllori, {{ISBN|84-7809-956-5}}, Columna, 1996
== Referències ==
{{referències}}
{{Autoritat}}