Batalla de Castulo: diferència entre les revisions

La '''Batalla de Castulo''' fouva ser un dels dos episodis de la coneguda [[batalla del Betis Superior]], un conflicte militar que tinguéva tenir lloc durant la [[Segona guerra púnica]] entre [[Cartago]] i la [[República Romana]]. La batalla de Castulo fouva ser el primer de dos enfrontaments consecutius entre l'exèrcit cartaginès liderat per [[Àsdrubal Barca]], [[Magó Barca]] (germans d'Anníbal) i [[Àsdrubal (fill de Giscó)|Asdrúbal]], fill de [[Giscó (pare d'Asdrubal)|Giscó]], i l'exèrcit romà sota el comandament de [[Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC)|Publi Corneli Escipió]] i [[Gneu Corneli Escipió Calb]]. Ambdós germans Escipió resultarenvan mortsmorir en la lluita.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DC%3Aentry+group%3D9%3Aentry%3Dcastulo-geo |consulta=11 de setembre de 2022 |títol=Castulo |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>

[[Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC)|Publi Corneli Escipió]] i el seu germà [[Gneu Corneli Escipió Calb]] havien estat entre ell'any [[218 aC]] i el [[211 aC]] a [[Hispània]] evitant que els recursos hispans es dirigissin a recolzar [[Anníbal Barca]], que es trobavaestava lluitant contra els romans a la península Itàlica.

Després de la derrota d'[[Àsdrubal Barca]] ena la [[batalla d'Ibera]] la primavera de l'any [[215 aC]], els romans havien assegurat les seves posicions al nord de l'[[Ebre]] i procedirenvan aaconseguir de guanyar-se la lleialtat cap a la causa romana d'una sèrie de tribus [[ibers|iberes]]. Des de [[Tarraco]] llançarenvan iniciar diverses missions de saqueig al territori cartaginès del sud de l'Ebre i Publi Escipió va arribar fins i tot a endinsar-se fins a [[Sagunt]] el [[214 aC]]. Durant aquests anys, tant els romans com els cartaginesos s'enfrontarenes van enfrontar i sufocarenvan sufocar una sèrie de revoltes iberes.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0104%3Aentry%3Dscipio-bio-10 |consulta=12 de setembre de 2022 |títol=P. Cornelius Scipio |obra=A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology}}</ref>

Els germans Escipió no reberenhavien rebut reforços des d'Itàlia per culpa de la pressió que els mateixos romans estaven patint a mans d'Anníbal en el seu propi territori. Àsdrubal, per la seva part, havia rebutincorporat a les seves forces dos nous exèrcits sota el comandament del seu germà més jove [[Magó Barca]] i d'[[ÀsdrubalAsdrúbal, (fill de Giscó)]]. Aquests dos nous exèrcits s'enfrontarenes van enfrontar amb els EscipióEscipions en algunes batusses de resultat poc decisiu durant els anys 215 aC a [[211 aC]].

Per la seva part, els germans Escipió aconseguirenvan aconseguir persuadir a [[Sifax]], rei de [[Regne de Numídia|Numídia]], perquè iniciés hostilitats contra Cartago enl'any [[213 aC]] amb un exèrcit entrenat militarment per romans. Malgrat tot, la situació en la península Ibèrica era prou estable perquè Àsdrubal Barca marxés cap a Àfrica per sufocar la rebel·lió de Sifax l'any 213/212 aC i pogués retornar a Hispània a finals de 212 aC amb uns altres 3.000 [[númides]] sota el comandament de [[Masinissa I|Masinissa]], que seria el futur rei de Numídia. Mentrestant, a Itàlia, Anníbal aconseguia guanyar [[Càpua]], capturar [[TarentTàrent]] i mantenir el control sobre [[LucaniaLucània]], [[Calàbria]] i Apúlia. Els romans havien aconseguit prendre de nou el control de diverses ciutats italianes i posaven setge a Càpua i [[Siracusa]].

Els germans Escipió contractarenvan contractar a 20.000 mercenaris [[celtibers]] per reforçar el seu exèrcit de 30.000 homes d'infanteria i 3.000 de cavalleria. Coneixedors que els exèrcits cartaginesos estaven assentats en llocs diferents, amb Àsdrubal Barca i 15.000 homes a la vora d'Amtorgis, i Magó Barca i Àsdrubal Giscó amb uns altres 10.000 homes més a l'oest, els germans Escipió planejarenvan creure oportú de dividir les seves forces. Conseqüentment, Publi va prendre 20.000 soldats romans i aliats i va atacar a Magó a la rodalia de [[Castulo]], mentrestant quementre Gneu prenia una doble legió (10.000 homes) i alsels mercenaris per atacar a Àsdrubal Barca. La tàctica va provocar dos enfrontaments, la batalla de Castulo i la[[batalla d'Ilorca]] que tindrien lloc en pocs dies de diferència l'una de l'altra.

Al saber dels moviments dels Escipió, Asdrúbal Barca havia ordenat als exèrcits de Giscó, MasanisaMassinissa i Amtorgis, un cabdill aliat, que s'unissin al de Magó, mentre la cavalleria lleugera de Masinissa hostilitzava dia i nit la marxa de Publi EscipioEscipió. AquestPubli, un cop fou informat quede què el cabdill [[Ilergets|ilergeta]] [[Indíbil]] també s'estava desplaçant amb 7.500 ibers cap a la seva rereguarda, dubtà i decidí no enfrontar-se a Magó doncs temia ser rodejat per les forces enemigues. Així doncs, va optar per atacar el cabdill ilergetaIndíbil i deixant a 2.000 soldats en el campament sota el comandament del llegat[[Legat (antiga Roma)|legat]] [[TiberiTit FonteoFonteu]], va sortir a l'atac en plena nit.<ref>[[Titus Livi]]. ''[[Ab Urbe Condita]]'', XXV, 32</ref> Escipió va marxar tota la nit i va caure sobre els ibers tot just de matinada. Gràcies al factor sorpresa i el seu avantatge numèricanumèric de 18.000 homes contra 7.500, va prendre ràpidament la iniciativa, però malgrat tot, els ibers aconseguirenvan aconseguir resistir el temps suficient fins a l'arribada de la cavalleria númida, a qui Escipió tenia l'esperança d'haver eludit.

Pocs dies després, un cop unificades totes les forces cartagineses, aquest caiguerenvan caure sobre els romans i derrotarenvan derrotar a Gneu Corneli Escipió ena la [[batalla d'Ilorca]], en la que aquestGneu Corneli va resultàresultar mort. Els pocs romans que poguerenvan poder fugir arribarenvan arribar a la alriba nord de l'Ebre on finalment s'organitzarenes va reorganitzar en un exèrcit de 8.000 soldats, però els caps cartaginesos no duguerenvan dur a terme cap acció coordinada per acabar amb l'amenaça dels supervivents.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0104%3Aentry%3Dscipio-bio-11 |consulta=12 de setembre de 2022 |títol=Gn. Cornelius Scipio Calvus |obra=A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology}}</ref>

A finals delde l'any [[211 aC]], Roma enviàva enviar uns 10.000 soldats més a Hispània, sota el comandament de [[Gai Claudi Neró (cònsol 207 aC)|Gai Claudi Neró]], però aquestel [[Cònsol romà|cònsol]] no aconseguíva aconseguir cap victòria espectacular, si bé de nou els cartaginesos tampoc llançarenvan llançar cap atac seriós sobre els romans ende la península. Lamentarien més tard no haver aprofitat l'ocasió, perquè amb l'arribada de [[Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC)|Publi Corneli Escipió]] l'Africà, fill de Publi Escipió, al davant d'uns altres 10.000 homes l'any [[210 aC]], els cartaginesos serien derrotats en la [[batalla de Cartago Nova]] l'any 209 aC.<ref>Titus Livi. ''Ab Urbe Condita'', XXVI, 42-51</ref><ref>[[Polibi]]. ''Històries'', X, 8-19</ref>