Cimabue: diferència entre les revisions

'''Cenni di Pepo (Giovanni) Cimabue''' (c. [[1240]] — c. [[1302]]), també conegut com a Bencivieni di Pepo o Benvenuto di Giuseppe, fou un [[pintor]] [[Itàlia|italià]] i creador de [[mosaic]]s [[florència|florentí]]. Fou el mentor de [[Giotto di Bondone|Giotto]], que revolucionà la pintura italiana. Se'l considera l'últim gran pintor de la [[art bizantí|tradició bizantina]]. L'art d'aquest període inclou escenes i formes que apareixen de manera relativament plana i molt estilitzada. Cimabue fou un pioner del canvi vers el [[naturalisme]], i les seves figures tenien proporcions i ombres més realistes.

 

==Obres==

Considerant els encàrrecs que rebia, sembla que Cimabue era un artista reconegut en el seu temps. Mentre treballava a Florència, [[Duccio]] era l'artista principal, i possiblement el seu rival, a [[Siena]]. Cimabue rebé un encàrrec de [[pintura al fresc|dos frescs]] de grans dimensions per la [[Basílica de San Francesc d'Assís]]. Es troben als murs dels [[transsepte]]s: són un ''[[Crucifixió]]'' i un ''[[Davallament de la Creu]]''. Desafortunadament, actualment aquestes obres no són més que ombres del que foren originalment. Durant l'ocupació de l'edifici per tropes franceses invasores, es calà foc a la palla, i l'incendi malmeté seriosament els frescs. La pintura blanca estava composta en part d'[[plata|argent]], que s'oxidà i tornà negre, fent que les cares i la majoria de la roba de les figures quedés en negatiu.

Una altra obra, per desgràcia malmesa, és el gran [[Crucifix]] de la [[Basílica de Santa Croce]] a [[Florència]]. És l'obra d'art més important que es perdé durant les inundacions de Florència el 1966. Gran part de la pintura del cos i de la cara quedà esborrada.