Els '''monosacàrids''' són els [[glúcids]] més simples. La fórmula empírica per tots els monosacàrids és (CH<sub>2</sub>OCH₂O)<sub>n</sub>.<ref>{{Ref-web|títol=monosacàrid|url=https://enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/monosacarid|consulta=2022-06-25|editor=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Monosaccharides : their chemistry and their roles in natural products|url=http://archive.org/details/monosaccharidest0000coll|editorial=Chichester ; New York : Wiley & Sons|data=1995|isbn=978-0-471-95343-2|nom=P. M.|cognom=Collins|pàgines=4}}</ref> Estan formats per tan sols una cadena polihidroxialdehídica o polihidroxicetònica, constituïda de 3 a 7 àtoms de carboni. Com que són els glúcids més simples no es poden [[Hidròlisi|hidrolitzar]], és a dir, no es poden descompondre en molècules més petites.<ref>{{Ref-web|títol=MetaCyc a monosaccharide|url=https://biocyc.org/compound?orgid=META&id=Monosaccharides#tab=showAll|consulta=2022-06-25|editor=biocyc.org}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=IUPAC - monosaccharides (M04021)|url=https://goldbook.iupac.org/terms/view/M04021|consulta=2022-06-25|editor=goldbook.iupac.org}}</ref> Gràcies al grup [[aldehid]] o [[cetona]] que tenen, poden reaccionar amb alguns reactius com el [[reactiu de Fehling]].<ref>{{Ref-publicació|article=The Species of Fehling's Solution|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/ejic.201600168|publicació=European Journal of Inorganic Chemistry|data=2016-04|issn=1434-1948|pàgines=1798–1807|volum=2016|exemplar=12|doi=10.1002/ejic.201600168|llengua=en|nom=Thomas G.|cognom=Hörner|nom2=Peter|cognom2=Klüfers}}</ref>
Es denominen afegint la terminació "-osa", i segons el nombre de carbonis de la cadena es poden anomenar: trioses, tetroses, pentoses, hexoses o heptoses. D'altra banda, si el [[grup carbonil]] es troba al primer carboni es denomina grup aldehid i els monosacàrids corresponents són [[Aldosa|aldoses]], com la glucosa; si el carbonil està al segon carboni s'anomena cetona i els monosacàrids corresponents [[cetoses]]. Si es combina el nombre de carbonis amb el tipus de carbonil, tenim aldopentoses, cetopentoses, aldohexoses, cetohexoses, etc.
Línia 7:
== Funcions ==
Tots els monosacàrids tenen una funció energètica de proporcionar energia. Aquesta funció és possible gràcies a la seva capacitat [[Oxidació|d'oxidar-se]], és a dir, de perdre electrons davant de substàncies que en acceptar-los, es redueixen. A més, tenen la capacitat d'associar-se amb grups [[amino]] (-NH<sub>2</sub>NH₂) per formar aminoglúcids com ara la [[glucosamina]].
Els monosacàrids poden unir-se entre si mitjançant l'[[enllaç glicosídic]] en què el grup hidroxil d'un monosacàrid reacciona amb el grup hidroxil d'una altra i es desprèn una molècula d'aigua; d'aquesta manera es poden formar llargues cadenes, ramificades o no, denominades [[Polisacàrid|polisacàrids]].
