Olímpia de l'Epir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8.6 |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Confusió|Olimpíada d'Epir}}
{{Infotaula persona}}
'''Olímpia'''
Tenia un caràcter vehement i apassionat, i era aficionada als ritus i orgies relacionats amb el culte a [[Orfeu]] i [[Dionís]]. Filip la va conèixer a [[Samotràcia]], on era sacerdotessa, i se'n va enamorar, però no s'hi va casar fins a pujar al tron el [[359 aC]].<ref name=Carney>{{ref-web|url=https://www.camws.org/CJ/Dixon%20on%20Carney.pdf|títol=Review of Elizabeth Carney's ''Olympias, Mother of Alexander the Great'' by Michael D. Dixon|consulta=16 de juny de 2014|editor=classicaljournal.org|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200525081257/https://camws.org/CJ/Dixon%20on%20Carney.pdf/|arxiudata=2020-05-25}}</ref>
Alexandre va néixer el [[356 aC]] (es rumorejà que Olímpia no hauria estat fecundada per Filip, sinó més aviat en una de les freqüents orgies en què es veien implicades les
Quan Filip es va casar amb [[Cleòpatra de Macedònia]], neboda del general [[Àtal (general)|Àtal]] ([[337 aC]]), Olímpia es va retirar a la cort del seu germà, el rei [[Alexandre I d'Epir]], al qual va incitar a la guerra contra el [[Regne de Macedònia]] i va seguir intrigant amb els seus partidaris de la cort macedònia. Molts autors sospiten que va donar suport a l'assassinat del rei per [[Pausànies d'Orèstia]], el [[336 aC]]. Llavors, va tornar a Macedònia on, com a mare del rei, va gaudir de la més alta influència i consideració; en absència del fill, va fer matar la seva rival, la reina Cleòpatra, amb el seu fill nadó, cosa que va indignar Alexandre. Tot i així, aquest li va continuar mostrant respecte. Olímpia estava especialment en contra de l'amistat entre Alexandre i [[Hefestió de Pel·la|Hefestió]]. Per reforçar la divinitat del seu fill, va proclamar durant tota la vida que aquest no havia estat fecundat per Filip, sinó que l'havia fecundat [[Zeus]] en una nit quan el déu se li va presentar en forma de serp i la va posseir.
Quan Alexandre va donar el govern de Macedònia a [[Antípater (regent de Macedònia)|
Olímpia se'n va anar a l'Epir, on va convèncer el seu cosí [[Aecides d'Epir|Eàcides]] a unir-se als grecs en la guerra contra
La mort de [[Lleonat]], que esperava erigir-se en rival d'
Olímpia va restar a l'exili a l'[[Regió de l'Epir|Epir]] fins a la mort d'
Eurídice va fugir a [[Amfípolis]], on va caure en mans de la seva rival, i fou executada junt amb el seu marit, el rei [[Filip III Arrideu]]; també va fer matar [[Nicànor (germà de Cassandre)|Nicànor]], el germà de Cassandre, i un centenar dels partidaris d'aquest entre la noblesa macedònia. El seu triomf fou de curta durada, ja que les seves crueltats li van privar del suport popular i Cassandre, que havia fugit al [[Peloponès]], va poder fer aixecar el setge de [[Tegea]] i començar el combat contra les forces macedònies.
Quan Cassandre s'acostava, Olímpia, junt amb Roxana i el jove Alexandre, es van retirar a [[Pidna]], on esperaven resistir fins que Polipercó i
Cassandre va enviar uns soldats a matar-la i, encara que aquests soldats van dubtar
== Referències ==
| |||