Nizami Gandjawi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
amplio text |
||
Línia 15:
Hi ha molt poca informació disponible sobre la seva vida. Va quedar orfe a una edat primerenca i va ser criat pel seu oncle matern,<ref name="teh">{{Ref-web|títol=Le Haft Peykar de Nezâmi à la lumière d'une lecture psychanalytique - La Revue de Téhéran {{!}} Iran|url=http://www.teheran.ir/spip.php?article1664|consulta=2022-11-29}}</ref> Khadjeh Omar, que era particularment culte. És ell, a més, qui transmet tots els seus coneixements a Nizami. La seva mare, Raïssa, és d'origen iranià, però d'una tribu [[Kurd|kurda]], i el seu pare, Youssouf, d'origen iranià.
Es va casar tres vegades.<ref name="teh"
Des de poemes lírics fins a poemes [[Didàctica|didàctics]] de contingut moral i místic, les seves obres estan il·lustrades amb anècdotes, i molt riques en [[Mitologia persa|persa]], [[Mitologia romana|romà]] / [[Mitologia grega|grec]] i [[Mitologia àrab|àrab]], enigmes i enigmes mitològics matemàtics, astronòmics, literaris i llegendaris, etc. El seu art és la construcció de quatre novel·les en poesia:
Línia 30:
''Amb [[Firdawsí]]'' (llibre: Bijan i Manijeh)
En definitiva, Romeu i Julieta és una obra molt especial, una tragèdia, i va ser escrita per ser vista i escoltada en una representació pública que duraria poc menys de dues hores. El poema de Nizami és un conte romàntic que va ser escrit per ser llegit a un ritme molt més pausat, i normalment, es suposa, en solitud<ref>Jerome W. Clinton, “A Comparison of Nizami’s Layli and Majnun and Shakespeare’s Romeo and Juliet”, in Kamran Talattof and Jerome W. Clinton (Eds.), ''The Poetry of Nizami Ganjavi: Knowledge, Love, and Rhetoric'', Basingstoke, Palgrave, 2000, p 15-27.</ref> Afegim també que en totes les seves obres, " Shakespeare dibuixa el naixement i el procés de formació de l'[[estat nació]] a [[Anglaterra]]<ref>M. A. Oraizi, ''La Culpabilité américaine: Assaut contre l'Empire du droit international public'', Paris, L'Harmattan, 2005, p. 45.</ref> ". És per això que Romeu i Julieta representen les Guerres de les Roses a Anglaterra, que van tenir lloc entre la [[Casa de Lancaster]] i la [[Casa de York]]. L'objectiu de Shakespeare és resoldre aquests enfrontaments i mostrar l'absurd d'aquest conflicte<ref>M. A. Oraizi, ''La culpabilité…'', ''Ibid''.</ref>
== Ressenyes ==
La poesia iraniana va representar totes les particularitats de la poesia clàssica de caràcter moral i social de la qual Nezami és un dels pioners. Sobre aquest tema, en el seu treball titulat ''Anthologie persane'', destaca Henri Massé: Nizami és el mestre de l'èpica romàntica, és a dir, de la novel·la versificada. És el Chrestien de Troyes de la literatura persa. Tan hàbil com erudit, posseïdor de tots els recursos de la professió poètica, és un artista admirable<ref>Majid Yousefi Behzâdi, « L’Iran idéal dans la pensée poétique de Théophile Gautier », in ''Revue de Téhéran'', n° 89, abril 2013.</ref>. »
== Obres ==
=== Llistat ===
El ''Khamse'' consta de cinc obres diferents<ref>Mohammad Javad Kamali, ''Bibliographie française de la littérature persane'' Mashhad, Sokhangostar, 2014, p. 65.</ref>:
# ''El tresor dels misteris'' (en {{Lang-fa|مخزنالاسرار}} / ''Makhzan-al-Asrâr''; 1165);
# ''Khosrow i Shirin'' (en {{Lang-fa|خسرو و شیرین}} / ''Khosrow o Shirin''; 1180);
# ''Leïli i Madjnoun'' (en {{Lang-fa|لیلی و مجنون}} / ''Leïli o Madjnoun''; 1188);
# ''Les set belleses'' (en {{Lang-fa|هفتپیکر}} / ''Haft-Peikar'', també traduït com " Les set figures [de la bellesa] », « Els set ídols o Els set retrats ”) o el ''Llibre de Bahram'' (en {{Lang-fa|بهرامنامه}} / ''Bahrâm-Nâmé''; 1191);
# el ''Llibre d'Alexandre'' (en {{Lang-fa|اسکندرنامه}} / ''Eskandar-Nâmé''; 1198).
=== Influències ===
La seva influència en l'àmbit literari és gegantina. No només va enriquir la poesia persa en la seva totalitat, sinó que sobretot va obrir diversos camins.
=== Característiques ===
Les seves obres es caracteritzen especialment per<ref name="seyyed">Seyyed Mohammad Ali Oraizi, ''Assaig sobre Nizami de Gandja''.</ref>:
* universalitat, ja que uneix totes les figures;
* força infinita;
* ús de metàfores, al·legories, etc.;
* imaginació i innovació;
* eloqüència;
* primacia.
== Referències ==
| |||