Dansa de les abelles: diferència entre les revisions

{{TDLS}}

 

La '''dansa de les abelles''' és el terme utilitzat en [[apicultura]] i [[etologia]] per referir-se al ball amb què les abelles recol·lectores comparteixen amb les seves companyes de rusc la informació sobre la direcció i la distància a la qual es troben les flors que contenen nèctar o pol·len —o totes dues coses— i els llocs amb aigua. Així doncs, la dansa de les abelles és un mecanisme pel qual les recol·lectores poden informar les seves companyes de la colònia de quins són els millors llocs per obtenir recursos. Tradicionalment es pensava que les abelles feien dues menes de danses —les danses circulars i les danses amb l'abdomen, la primera per indicar els objectius propers i la segona per indicar els objectius llunyans—, però avui se sap amb certesa que una dansa circular és una dansa amb l'abdomen en què el moviment de l'abdomen és molt breu (vegeu més avall). El mecanisme de la dansa el va estudiar i explicar l'[[etologia|etòleg]] austríac [[Karl von Frisch]], motiu pel qual l'any [[1973]] va rebre el [[Premi Nobel de Medicina o Fisiologia]]. Aristòtil ja havia descrit aquesta conducta el [[330 aC]], en el seu [[Historia animalium]].

 

 

La direcció i la durada dels moviments d'abdomen tenen una relació directa amb la direcció i la distància a la qual es troben les flors que ha localitzat l'abella. Així, la direcció del moviment en línia recta de l'abella indica l'angle respecte al sol, i la distància entre el rusc i l'objectiu depèn de la durada d'aquest trajecte en línia recta: com més lluny és l'objectiu, més llarg és el trajecte, a raó d'uns 0,75 mil·lisegons per cada cent metres.

 

El més increïble és que abelles que han estat al rusc una llarga temporada ajusten l'angle de les seves danses a la direcció canviant del sol, de manera que les abelles que observen la dansa reben una informació correcta encara que l'angle respecte al sol no sigui el mateix.