Muntanyes del Taure: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant text d'indexació automàtica ocult |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{indret}}
[[Fitxer:Demirkazik Crest of Aladag Mountains in Nigde Turkey.jpg|miniatura|El massís d'Aladag.]]
Les '''muntanyes del Taure''' ({{Lang-tr|Toros Dağları}}; {{Lang-ku|Çiyayên Torosê}}) és una [[cadena muntanyosa]] de [[Turquia]] situada a l'est de la [[península]] d'[[Anatòlia]] i que culmina a 3.734 m d'altura amb el pic [[Kaldidag]], del [[massís d'Aladag]]. És on hi neix el riu [[Eufrates]].<ref>{{Ref-web|títol=Taurus Mountains {{!}} All About Turkey|url=https://www.allaboutturkey.com/taurus.html|consulta=2021-07-31}}</ref> El nom prové de l'[[arameu]] ''Tur'' o ''Tura'' (muntanya alta) i, per analogia, es va aplicar a altres llocs com el [[Quersonès Tàuric]] ([[Crimea]]) i el [[Taurisci]] als [[Alps]] Norics.
La cadena s'inicia al sud-oest de la península i,<ref>{{Ref-web|títol=Taurus Mountains {{!}} mountains, Turkey|url=https://www.britannica.com/place/Taurus-Mountains|consulta=2021-07-31|llengua=anglès}}</ref> a la regió de [[Cilícia]], es divideix en dues branques: el Taure oriental, vers el nord-est (més alt que l'altra serralada), que arriba fins al [[Caucas]] i la [[mar Càspia]]; el Taure occidental, que ocupa la Cilícia i va cap al sud fins a l'Eufrates.
== Etimologia ==
La serralada amb el nom actual va ser esmentada a [[Històries (Polibi)|''Les Històries'']] de [[Polibi]] com a Ταῦρος (''Taûros''). Heinrich Kiepert escriu a ''Lehrbuch der alten Geographie'' que el nom va ser manllevat en [[grec antic]] de l'arrel [[Llengües semítiques|semítica]] (arameu antic) טורא ''ṭūrā'', que significa "muntanya".<ref>{{Ref-web|títol=Toros|url=https://nisanyanmap.com/|consulta=2021-05-04|obra=Index Anatolicus|llengua=tr}}</ref><ref>İçel Sanat Külübü Aylık Bülteni, Ekim 1995 – 40. Sayı </ref>
== Geografia ==
Les muntanyes de Taure es divideixen en tres cadenes d'oest a est de la següent manera;
* '''Taure occidental''' (Batı Toroslar)
* '''Taure central''' (Orta Toroslar)
* '''Taure del sud-est''' (Güneydoğu Toroslar)
=== Taure occidental ===
[[Fitxer:Taurus-mountains.png|miniatura| Relleu de les muntanyes Taure]]
Les muntanyes occidentals del Taure formen un arc al voltant del [[Pamphylius Sinus|golf d'Antalya]]. Inclou les muntanyes Akdağlar, Bey, Katrancık, Kuyucak i Geyik. L'[[Taşeli Plateau|altiplà de Taşeli oriental]] i el [[Göksu|riu Goksu el]] divideixen de les muntanyes centrals de Taure. Té molts pics que superen {{Convert|3000|–|3,700|m|ft|abbr=on}}. [[Mt. Kizlarsivrisi|Muntanya Kizlarsivrisi]], {{Convert|3086|m|ft|abbr=on}}, a les muntanyes Bey és el cim més alt del Taure occidental.<ref name="AAT">[http://www.allaboutturkey.com/mountain.htm "Mountaineering in Turkey" ''All About Turkey'']</ref><gallery>
Fitxer:Termessos - Theater.jpg| [[Termessos]] és una ciutat antiga a l'oest de Taure
Fitxer:AntalyaSunset.JPG | [[Antalya]] amb la posta de sol i muntanyes a l'oest
Fitxer: Крепость Аланья.JPG | [[Alanya]], i les muntanyes del voltant
</gallery>
=== Taure central ===
Les muntanyes del Taure central es defineixen aproximadament per incloure el nord [[Província de Mersin|de la província de Mersin]] i el nord-oest de la [[província d'Adana]]. El punt més alt del Taure central és [[Pic Demirkazık|el mont Demirkazık]] (3.756 m).<ref name="AAT">[http://www.allaboutturkey.com/mountain.htm "Mountaineering in Turkey" ''All About Turkey'']</ref> La [[Porta del Ferro|porta de Ferro]] o pas de Gülek han estat el [[Pas de muntanya|pas]] principal pel Taure oriental des de l'antiguitat, connectant la plana costanera de [[Cilícia]] amb [[Anatòlia Central|Anatòlia central]]. Hi passa la carretera Tarsus-Ankara ([[E90]], O-21). Les cadenes muntanyoses del Taure central inclouen:
* Muntanyes Akçalı, a l'oest
* Muntanyes Bolkar, cim central, cim més alt [[Mt. Medetsiz|Medetsiz]] {{Convert|3524|m|ft|abbr=on}}
* Serralada d'Aladaglar, cim central i més alt [[Mt. Kızılkaya]] {{Convert|3771|m|ft|abbr=on}}
* Muntanyes Tahtalı o Muntanyes [[Aladağlar|Anti-Taure]]
* [[Munzur mountain range|Serra Munzur]], a l'est, cim més alt [[Mt. Akbaba]] {{Convert|3462|m|ft|abbr=on}}
** [[Mercan mountain range|Serra de Mercan]], dins del Munzur
<gallery>
Fitxer:AlaDaglarDirektas.jpg | [[Anti-Taurus Mountains|Aladağlar]]
Fitxer:Tahtali Mountains.jpg | [[Tahtalı Mountains|Muntanyes Tahtali]]
Fitxer:Puertas Cilícias.jpg | [[Gülek]], província de Mersin
Fitxer:Varda Demiryolu Koprusu.jpg | Viaducte ferroviari, [[Adana Province|província d'Adana]]
Fitxer:Toros Mountains near Mersin.jpg|Prop [[Mersin|de Mersin]]
Fitxer:Karagöl, Toros.JPG| Llac ( [[Karagöl, Toros|Karagöl]] ) prop del cim
</gallery>
=== Sud-est de Taure ===
Les muntanyes del sud-est de Taure formen el límit nord de la [[Regió d'Anatòlia del Sud-est|regió del sud-est d'Anatòlia]] i del nord de [[Mesopotàmia]]. Inclouen les muntanyes Nurhak, les muntanyes Malatya, les muntanyes Maden, les muntanyes Genç i les muntanyes Bitlis. Es troben a la conca hidrogràfica del [[Eufrates|riu Eufrates]] i el riu [[Tigris]].<gallery>
Fitxer:Kale.jpg | El districte del castell de [[Malatya (province)|Malatya]] i el sud-est de Taure
Fitxer:Karakaya dam-GAP.jpg | [[Karakaya Dam|Presa de Karakaya]] .
</gallery>
== Geologia ==
Les muntanyes Taure es van formar per la col·lisió de les [[Tectònica de plaques|plaques tectòniques]] [[Placa africana|africana]] i [[Placa eurasiàtica|euroasiàtica]]. La roca subjacent predominant és la [[pedra calcària]]. A les muntanyes d'Aladaglar i Bolkar, la pedra calcària s'ha erosionat per formar paisatges [[Carst|càrstics]] de [[Cascada|cascades]], [[Riu subterrani|rius subterranis]] i algunes de les [[Cova|coves]] més grans d'[[Àsia]]. El riu Manavgat neix als vessants sud de la serralada de Beydaglari.<ref>{{Ref-web|url=http://www.ipcri.org/watconf/papers/ibrahim.pdf|títol=Manavgat River Water as a Limited but Alternative Water Resource for Domestic Use in Middle East|consulta=2008-02-16|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080227021417/http://www.ipcri.org/watconf/papers/ibrahim.pdf|arxiudata=2008-02-27}}
</ref>
== Clima ==
Les muntanyes tenen un [[clima mediterrani]], amb estius secs i hiverns plujosos. Les temperatures varien amb l'elevació, amb hiverns càlids a les vessants costaneres inferiors i hiverns freds a l'alta muntanya i a l'interior.
== Flora i fauna ==
A cotes més baixes, predomina la vegetació boscosa i boscos d'alzines perennes i [[Pi de Turquia|pi turc]] (''Pinus brutia''), i zones de [[Màquia|matolls de màquia]]. Per sobre dels 1200 metres d'altitud hi ha boscos muntanyos de [[Pinassa|pi negre]] (''Pinus nigra''), [[cedre del Líban]] (''Cedrus libani''), [[Abies cilicica|avet Taurus]] (''Abies cilicica'') i [[Juniperus|ginebre]] (''Juniperus'' spp.). Els alts cims són la llar de prats alpins.<ref name="wwf">{{WWF ecoregion|name=Southern Anatolian montane conifer and deciduous forests|id=PA1220}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="true">[https://www.worldwildlife.org/ecoregions/PA1220 "Southern Anatolian montane conifer and deciduous forests"]. ''Terrestrial Ecoregions''. World Wildlife Fund.</cite></ref>
== Història ==
[[Fitxer:Asia_minor-Shepherd_1923_Syria.jpg|dreta|miniatura| Amanus prop del [[Golf d'Alexandreta|golf d'Issus]] i d'[[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]]]]
=== Prehistòria i època romana ===
El toro era el símbol comú per representar els antics déus de la tempesta del [[Antic Orient Pròxim|Pròxim Orient]], d'aquí la constel·lació del [[Constel·lació del Taure|Taure]], i d'aquí el nom de les muntanyes. Les muntanyes són un lloc de molts temples antics dels déus de les tempestes.<ref>Ravinell, Alberto and Green, Whitney ''The Storm-god in the Ancient Near East'', p.126. {{ISBN|1-57506-069-8}}</ref> Els antics sirians consideraven que les tempestes torrencials a aquestes muntanyes eren l'obra del déu de les tempestes Adad per fer pujar i inundar els rius [[Tigris]] i [[Eufrates]] i, per tant, fertilitzar la seva terra.<ref>Saggs, H.W.F. ''The greatness that was Babylon: a survey of the ancient civilization of the Tigris-Euphrates Valley'', Sidgwick & Jackson, 2nd Revised edition, 1988, p.380. {{ISBN|0283996234}}</ref> Els [[hurrites]], probablement originadors dels diversos déus de la tempesta de l'antic Pròxim Orient, eren un poble que els estudiosos moderns situen a les muntanyes del Taure en els seus orígens més antics.
Hi ha un jaciment arqueològic [[Edat del bronze|de l'edat del bronze]], on es van trobar proves primerenques de [[Mineria|la mineria]] d'[[Estany (element)|estany]], que es troba a Kestel.<ref>Yener, K.A. (2000) ''The Domestication of Metals: The Rise of Complex Metal Industries in Anatolia'' Brill, Leiden, {{ISBN|90-04-11864-0}} p. 91</ref> El coll conegut a l'antiguitat com les [[Porta del Ferro|Portes de Cilicia]] travessa la serralada al nord de [[Tars (Turquia)|Tars]].
La serralada d'Amanus al sud de Turquia és on les muntanyes Taure s'aixequen a mesura que s'uneixen tres plaques tectòniques. L'Amanus és una frontera natural: a l'oest és [[Cilícia]], a l'est és Síria. Hi ha diversos passos, com la Porta d'Amanian (Pas de Bahçe), que tenen una gran importància estratègica. L'any 333 aC a la [[Batalla d'Issos (333 aC)|batalla d'Issus]], [[Alexandre el Gran]] va derrotar a [[Darios III de Pèrsia|Darius III]] als contraforts de la costa entre aquests dos passos.<ref>{{Ref-web|títol=Amanus Mountains|url=https://www.livius.org/place/amanus-mountains/|obra=Livius - Places|editor=Livius.org - [[Jona Lendering]]|consulta=21 July 2015|data=26 March 2014}}</ref> En el període del Segon Temple, els autors jueus que pretenien establir amb més precisió la definició geogràfica de la [[Terra promesa|Terra Promesa]], van començar a interpretar el mont Hor com una referència a la serralada d'Amanus de les muntanyes Taure, que marcava el límit nord de la [[Desert de Síria|plana siriana]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bechard|nom=Dean Philip|títol=Paul Outside the Walls: A Study of Luke's Socio-geographical Universalism in Acts 14:8-20|url=https://books.google.com/books?id=BwoLOauyDcUC&pg=PA203|data=1 January 2000|editorial=Gregorian Biblical BookShop|isbn=978-88-7653-143-9|pàgines=203–205}}</ref>
=== Període tardorromà fins a l'actualitat ===
[[File:Refugees_at_the_Taurus_Pass.jpg|miniatura| Imatge emblemàtica dels refugiats armenis al pas de Taurus ]]
Durant [[Primera Guerra Mundial|la Primera Guerra Mundial]], el sistema ferroviari alemany i turc a través de les muntanyes del Taure va demostrar ser un objectiu estratègic important dels aliats. Aquesta regió va ser esmentada específicament com un objectiu controlat estratègicament previst per a la rendició als Aliats en l'[[Armistici]], que va posar fi a les hostilitats contra l'[[Imperi Otomà]].<ref>[https://query.nytimes.com/gst/abstract.html?res=9B05E0DD1339E13ABC4E52DFB4678383609EDE Price, Ward (16 December 1918) "Danger in Taurus Tunnels" ''New York Times'']</ref>
== Atraccions ==
A més de l'excursionisme i l'escalada de muntanya,<ref name="AAT">[http://www.allaboutturkey.com/mountain.htm "Mountaineering in Turkey" ''All About Turkey'']</ref> hi ha dues [[Estació d'esquí|estacions d'esquí]] a la serralada, una a Davras uns {{Convert|25|km|mi|abbr=on}} de les dues ciutats més properes d'Egirdir i [[Isparta]], la segona és Saklıkent {{Convert|40|km|mi|abbr=on}} de la ciutat d'[[Antalya]].
El viaducte de Varda, situat a les línies ferroviàries [[Konya]] - [[Adana]] al poble de Hacıkırı a [[Província d'Adana|la província d'Adana]], té una {{Convert|98|m|ft|-high|adj=mid}} pont ferroviari construït a la dècada de 1910 pels [[Alemanya|alemanys]].
== Referències ==
| |||