Safa Giray: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Polítics ucraïnesos intersecant Categoria:Polítics i Categoria:Ucraïnesos |
m Nomenclàtor mundial |
||
Línia 5:
La població va jurar lleialtat al nou kan i amb contingents de [[txuvatxos]] i [[xeremissos]] es va preparar per a la resistència. Els russos van avançar pel [[Volga]] i van arribar a l'illa de Gostinoi el [[7 de juliol]] de [[1525]] on van romandre 20 dies esperant a la cavalleria. Shah Ali mentre recomanava al jove kan de retornar a casa a Crimea. Uns russos mercenaris van cremar les muralles de fusta de Kazan, però els generals russos van estar lents i al no atacar immediatament van donar temps a la seva reconstrucció. El [[28 de juliol]] els russos van establir el seu campament a Kazanka on van esperar una oportunitat durant 20 dies, però foren inquietats pels xeremisses i van devastar la rodalia del camp interceptant les comunicacions; Ivan Paletzki va anar amb vaixells a portar provisions però complida la tasca va retornar; un altre contingent amb la mateixa finalitat fou aniquilat pels xeremisses i de 500 només se'n van salvar 9. Paletzki va retornar però fou sorprès pels xeremisses que van tallar el riu amb obstacles i van haver d'abandonar 90 petits vaixells. Finalment Paletzki es va retirar i encara fou derrotat altre cop i pocs dels seus homes es van salvar. La cavalleria que anava al rescat va xocar amb tàtar i xeremisses al creuar el Viega, afluent del Volga, però els va derrotar i va poder reunir-se amb l'exèrcit principal. Amb aquest reforç els russos van assetjar Kazan ([[15 d'agost]]) i en les escaramusses els tàtars van portar la millor part; els russos van començar el bombardeig; els lituans i alemanys mercenaris volien assaltar però els generals eren massa prudents i esperaven reduir a la ciutat per gana o per cansament i van entrar en negociacions. Es va acordar una treva i els generals russos, convenientment subornats, i també per l'intent de [[deserció militar|deserció]] d'un savoià amb el seu canó (havia estat subornat i van suposar que altres també ho estaven i ferien el mateix), van aixecar el setge i es van retirar. Les malalties i algunes baixes al camps rus van deixar el contingent reduït a la meitat. Ivan Belski, el principal comandant va caure en desgràcia, però més tard fou perdonat i els enviats de Kazan van anar a [[Moscou]] a tractar de la pau.
L'illa de Gostnoi (illa dels Mercaders) era el principal centre de comerç entre Rússia i les terres de l'est en aquest temps. Basili va prohibir als mercaders russos anar a aquest lloc i especialment vendre sal, producte del qual els tàtars s'abastien dels comerciants russos. Va establir un nou mercat i fira a Makharief, al govern de [[Nijni Nóvgorod]], un lloc estèril on abans hi havia un monestir fundat per Macari d'Unya, en temps de [[Basili II el Cec]]. El canvi va suposar també grans pèrdues pels mercaders russos i va causar escassedat d'articles que abans s'adquirien a Gostinoi importats per la [[mar Càspia]] de [[Pèrsia]] o [[Armènia]] fins a [[
Salomònia, l'esposa de [[Basili III de Moscou]], amb la que es va casar quan tenia 25 anys en certa manera per imposició del seu pare [[Ivan III el Gran]] (que el va deixar triar entre 1500 dones russes) i era filla d'un obscur oficial de nom Yuri Saburof, descendent d'un emigrant tàtar de nom Munachet, no havia tingut fills i el gran príncep va decidir ingressar-la en un monestir a Suzdal. Encara que enclaustrada, als ull de l'església seguia sent la seva dona i va demanar ajut al metropolità Daniel. Basili III es va casar amb Elena, filla del refugiat Basili Glinski. Basili III va procedir a un canvi estètic per aparentar ser més jove i es va afaitar la barba. Va tractar d'anul·lar el matrimoni, cosa que el Papa li va oferir a canvi d'una croada contra els turcs i la unió de les esglésies, però Basili va donar llargues de manera cortesa. Mentre l'emperador Maximilià havia mort i l'havia succeït [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]]. L'ambaixador austríac fou el famós baró Herberstein, autor d'una descripció de [[Moscòvia]]. La treva amb Segimon de Polònia va seguir amb alguns incidents. Després de la campanya de 1525 els ambaixadors tàtars van arribar a Moscou i es va acordar la pau que va durar uns anys.
Línia 21:
El desembre de 1540 Safa Girai apareix altre cop combatent a la frontera russa, instigat segons sembla pel seu oncle Sahib I Geray; el seu exèrcit el formaven el tàtars de Kazan, nogais i contingents de Crimea. Murom fou atacada però la guarnició la va defensar amb èxit; el príncep Demetri Belzki fou enviat des de [[Vladímir]] en ajut de la ciutat i se li va unir Shah Ali amb els tàtars de [[Kanat de Kassímov|Kassímov]] que va atacar als nogais que havien saquejat la rodalia de Meshchera i va fer uns quants presoners, que foren enviats a Moscou. Safa Girai es va retirar a l'arribada dels reforços russos. El fracàs va causar malestar a Kazan, on els notables dirigits pel príncep Pulad van començar a mantenir contactes amb Rússia i van prometre rebel·lar-se però van demanar un exèrcit rus per ajudar-los; es queixaven de les exaccions del kan el qual a més havia enviat el botí a Crimea. Els russos van rebre la petició amb satisfacció però la van posposar fins a estar l'afer millor preparat i el 1542 Pulad s'havia reconciliat amb Safa Giray i aquest va fer propostes als russos per una pau més duradora que després de llargues negociacions no es va acabar de concretar.
Els russos el 1546 van decidir passar a l'acció i van enviar dos exèrcits, un des de [[Viatka]] i un altre des de [[Moscou]], que ràpidament es van presentar davant Kazan i van cremar la rodalia; molts tàtars van morir allí mateix i a la riba del Sviaga, i alguns foren fets presoners; els russos es van retirar sense baixes. El kan estava convençut que aquest atac s'havia fet a petició dels notables i en va fer executar a alguns i altres els va desterrar; en aquest mateix any Mamai Sayyid, un príncep d'[[Kanat d'
El govern de Sha Ali no va durar; aban d'un mes un partit que se li oposava havia pres el poder encara que fou mantingut al tron quasi com un presoner; Safa Giray s'havia retirat amb el seu sogre Yusuf Nogai; els nogais el volien matar però va aconseguir convèncer-los i va oferir a Yusuf la ciutat d'Arsk i el districte dels xeremisses i altres recompenses; Yusuf va acceptar donar-li un exèrcit però de fet esperaven el moment oportú per matar-lo, ja que eren més fidels a la casa d'
Safa Girai va governar amb punt de ferro. Seixanta-sis mirzas i prínceps fidels a Shah Ali, van fugir i es van refugiar a Rússia; els xeremisses van informar al gran príncep que estaven llestos per ajudar els russos en un atac; però era hivern i les mesures es van posposar; només un petit cos d'exèrcit manat pel príncep Alexander Gorbaty fou enviat a reunir-se amb els xeremisses i va devastar algunes zones del kanat.
| |||