Gregori V: diferència entre les revisions

'''Gregori V''' ([[Ducat de Saxònia]], [[972]] – [[Roma]], [[18 de febrer]] de [[999]]) va ser [[Papa]] de l'[[Església Catòlica]] delde l'any [[996]] al [[999]]. Sovint és considerat el primer pontífex alemany de la història del papat (el Papa [[Bonifaci II]], que ho fouva ser entre [[530]]–[[532]], li disputa aquest títol, encara que de fet era [[Ostrogots|ostrogot]]).

Va ser escollit Papa per la imposició de l'emperador [[Otó III, emperadordel romanogermànic|OtóSacre IIIImperi]] (cosí seu), que es trobava a [[Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)|Itàlia]] per a sufocar l'aixecament contra [[Joan XV]] que havia encapçalat [[Crescenci II]]. De fet al moment de la seva elecció era [[capellà]] de la cort d'Otó III, i un dels seus primers actes com a Gregori V va ser coronar-lo el [[21 de maig]] de [[996]] com a emperador del Sacre Imperi.

Després de la coronació es va celebrar un [[sínode]] en el qual van resultar condemnats a l'exili els líderscaps de la rebel·lió, entre els quals Crescenci II, encara que aquesta pena va ser commutada per intercessió de Gregori V.

El nou papa només comptava amb l'ajuda imperial, ja que el poble no acceptava que un papa estranger dirigís l'Església. Aquest fet el va aprofitar Crescenci ell'any [[997]] per, quan Otó III va tornar a Alemanya i el Papa es trobava a [[Llombardia]], nomenar un nou Papa en la figura de Joan Filigat, un [[bisbe]] d'origen grec que va prendre el nom de [[Joan XVI]].

El nomenament d'aquest [[antipapa]] va obligar a l'emperador Otó III a tornar a Itàlia ell'any [[998]], on, després de restituir Gregori V com a Papa, va fer decapitar Crescenci II i mutilar Joan XVI, que va quedar-se a viure, reclòs ala monestirl'[[abadia de Fulda]], fins a la seva mort el [[1013]].

Durant el pontificat del seu antecessor, Joan XV, s'havia produït la deposició d'[[Arnulf]] com a arquebisbe de [[Reims]] que va ser substituït, amb l'oposició del papat, per Gebert, el futur papa [[Silvestre II]] que comptava amb l'ajuda del rei francès [[Hug Capet]]. La mort d'aquest rei, el [[996]] va deixar a Gebert sense partidaris, ja que el seu successor [[Robert II de França]], que s'havia casat amb la seva tia Bertha[[Berta de Borgonya]] i desitjava la dispensa papal per la unió, desitjavava buscar un aproximament amb el Papa. Aquesta falta de partidaris va provocar que en un concili celebrat a [[Pavia]], el [[997]], es restituís Arnulf en l'[[arquebisbat de Reims]] i es condemnés Gebert com a usurpador.