Cosme III de Mèdici: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substituint el text: (-[[Imatge +[[Fitxer)
m Robot modifica: zh:科西莫三世·德·梅第奇; cambios triviales
Línia 2:
'''Cosme III de Mèdici''' o '''Cosme III de Toscana''' ( [[Florència]], [[Gran Ducat de Toscana]] [[1642]] - íd. [[1723]] ) fou un membre dels [[Mèdici]] que va esdevenir '''[[Gran Duc de Toscana]]''' entre [[1670]] i [[1723]].
 
== Orígens familiars ==
Va néixer el [[14 d'agost]] de [[1642]] a la ciutat de [[Florència]] sent el fill primogènit del [[Gran Duc de Toscana|Gran Duc]] [[Ferran II de Mèdici]] i [[Victòria della Rovere]]. Fou nét per línia paterna de [[Cosme II de Mèdici]] i [[Maria Magdalena d'Àustria]], i per línia materna de [[Frederic Ubald della Rovere]] i [[Clàudia de Mèdici]]. Fou germà del [[cardenal]] [[Francesc Maria de Mèdici]].
 
== Educació ==
Si bé el seu pare, persona interessada en la [[ciència]] i la [[literatura]], hauria desitjat donar al seu fill una educació [[laïcisme|laica]] i científica, va cedir a les pressions de la seva esposa, dona beata, que exigí per a l'hereu una educació religiosa.
 
Línia 12:
No obstant això, no va ser immune als interessos científics, que van caracteritzar a tota la branca granducal dels [[Mèdici]]. En particular, es va interessar per les [[ciències naturals]], la [[botànica]] i la [[zoologia]]. Va patrocinar al metge [[Francesco Redi]] i, en les seves viles fora de la ciutat, es va dedicar a col·leccionar espècies botàniques i animals provinents de terres llunyanes, amb particular atenció, per les aberracions, el tòrrid i el grotesc molt al gust dels ideals [[barroc]]s, amb col·leccions de plantes i animals deformes. Una part de la seva col·lecció es troba avui en el [[Museu Nacional d'Antropologia i Etnologia de Florència]], mentre queden traces pictòriques o arquitectòniques de les seves col·leccions a les viles mediceas de la ''Topaia'' i dell'Ambrogiana.
 
== El difícil matrimoni ==
[[Fitxer:Margueriteorleanstoskana.jpg|right|thumb|Retrat de [[Margarida Lluïsa d'Orleans]].]]
El [[1658]] el gran duc Ferran II II va iniciar alguns sondejos a les corts europees amb l'objectiu de buscar una esposa al jove Cosme, esperant que el matrimoni pogués desprendre al seu fill del seu extremada religiositat. Al final l'escollida, després de llargs intents i maniobres protagonitzades pel [[cardenal Mazzarino]] (que desitjava el suport dels Mèdici per a les seves aspiracions a esdevenir [[papa]]) i Piero Bonsi, un frare toscà resident a [[París]], va ser '''[[Margarida Lluïsa d'Orleans]]''', filla de [[Gastó d'Orleans]] i [[Margarida de Lorena]], neboda de [[Lluís XIII de França]] i cosina de [[Lluís XIV de França]].
Línia 21:
*'''[[Joan Gastó I de Mèdici]]''' ([[1671]]-[[1737]]), '''[[Gran Duc de Toscana]]'''
 
== Els anys de regnat ==
[[Fitxer:Coat of arms of the House of Medici.svg|right|thumb|[[Escut d'armes]] de la [[Mèdici|família Mèdici]].]]
El maig de [[1670]], a la mort de [[Ferran II de Mèdici]], Cosme fou nomenat [[Gran Duc de Toscana]]. Els primers anys de regnat no van ser decebedors: el nou sobirà es va interessar personalment per l'administració i les finances de l'estat, animant als seus súbdits a dirigir-se a elll directament per a qualsevol petició. Aquest sistema no va durar molt i el nou gran duc va preferir tornar a les seves ocupacions religioses, mentre esclatava un forta rivalitat entre la gran duquessa i la gran duquessa mare pel poder.
Línia 33:
Cosme III havia tingut sempre a més l'ambició de transformar el gran ducat en regne. Per aquest motiu la major part dels ingressos s'anaven en despeses de representació. La correspondència de Cosme III amb els seus ambaixadors en [[Madrid]], [[París]], [[Viena]] i [[Londres]] va estar dominada per la mania d'obtenir l'anomenat "tractament regi" (aquest tractament consistia exclusivament en el fet que ell, de cara als altres reis, no hauria de treure's el barret). Quan [[Víctor Amadeu II de Savoia]], sent solament un [[duc de Savoia|duc]], va obtenir el dret al tractament regi, Cosme III va caure en una veritable i pròpia malaltia, inundant a les corts europees amb cartes de protesta en les quals afirmava que, en la jerarquia italiana, el [[Gran Ducat de Toscana]] sempre havia estat per davant del [[Ducat de Savoia]]. Finalment, per a Cosme III va ser com haver vençut en una guerra quan des de [[Viena]], va ser autoritzat a usar la corona reial i fer-se anomenar "altesa reial", però en el transcurs de la seva vida va haver de solucionar diversos incidents diplomàtics amb els estats que contestaven el seu tractament regi. A més, no va deixar de gastar grans quantitats fins que va obtenir del [[papa]] el títol honorífic de "Canònic del Laterà".
 
== La descendència ==
[[Fitxer:Giusto Sustermans, Cosimo III (1660, palatine gallery).jpg|thumb|left|Cosme III de Mèdici, retrat de [[Giusto Sustermans]] (cap a [[1660]]).]]
Fallida va ser també la seva política lligada al matrimoni dels seus fills: el [[1689]] Cosme III va obligar al seu fill primogènit, [[Ferran III de Mèdici|Ferran de Mèdici]], a casar-se amb la princesa [[Violant Beatriu de Baviera]], matrimoni infeliç que no va tenir fills: a part de l'hostilitat de Ferran vers a la seva dona, es va afegir la [[sífilis]] que l'hereu va contreure a [[Venècia]] i que el va dur a la demència i posteriorment a una prematura mort. [[Anna Maria Lluïsa de Mèdici]] va tenir un matrimoni feliç, però no tingué hereus, i el seu últim fill i herey, [[Joan Gastó I de Mèdici]], tampoc aconseguí donar un hereu a la família.
Línia 39:
Enfront del perill d'una possible extinció de la [[Mèdici|dinastia Mèdici]], Cosme III va intentar un moviment desesperat, obligant al seu propi germà, [[Francesc Maria de Mèdici]], a abandonar els hàbits cardenalicis i casar-se amb la princesa [[Elionor Lluïsa Gonzaga]]. La seva edat avançada i la seva precària salut tampoc aconseguiren aportar un hereu a la família.
 
== El problema de l'extinció de la casa ==
Amb la mort del primogènit Ferran ([[1713]]) i sent impensable que Joan Gastó I pogués tenir fills a causa de la seva suposada homosexualitat, la qüestió de la successió al tron del [[Gran Ducat de Toscana]] es va convertir en una qüestió europea, també pel fet que bona part del territori toscà, com l'antiga [[República de Siena]] i les capitanies de la [[Lunigiana]], eren feus [[Sacre Imperi Romanogermànic|imperials]].
 
Línia 46:
Finalment Cosme III va morir el [[31 d'octubre]] de [[1723]] a la ciutat de [[Florència]].
 
== Enllaços externs ==
* {{en}} [http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html#C3 http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html]
 
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Gran Duc de Toscana]]|abans=[[Ferran II de Mèdici]]|després=[[Joan Gastó I de Mèdici]]|anys=[[1670]]–[[1723]]}}
{{Finalitza taula}}
{{Commons|Category:Cosimo III de' Medici, Grand Duke of Tuscany}}
Línia 69:
[[nl:Cosimo III de' Medici]]
[[pl:Cosimo III de' Medici]]
[[zh:科西莫三世 (托斯卡纳)·德·梅第奇]]