Foció: diferència entre les revisions

 

El [[322 aC]] els atenenc foren derrotats decisivament a [[Cranon]] a [[Tessàlia]], i el govern atenenc va enviar a Foció, [[Demades]] i altres a negociar amb Antípater, acampat a [[Cadmea]]. Atenes va haver d'admetre una guarnició a [[Muníquia]] el govern de la qual fou donat al moderat [[Mènil (militar)|Mènil]], amic de Foció. Foció va obtenir el pagament de les despeses de guerra en un termini llarg.

A la mort d'Antípater el [[319 aC]], [[Cassandre de Macedònia|Cassandre]] va enviar a [[Nicànor de Macedònia]] per substituir a Mènil. L'amistat de Foció amb el nou governant, va convertir al atenenc en sospitós, especialment quan Nicànor no va obeir el decret de [[Polipercó]] de retirar la guarnició i encara ocupar el [[Pireu]] en nom de Cassandre. Una mica després va arribar a Atenes [[Alexandre Polipercó]], fill de Polipercó, amb l'objectiu proclamat d'expulsar a Cassandre i restablir la democràcia. Alexandre va portar molts exiliats que van poder votar a les assemblees i Foció va perdre el seu càrrec dirigent en el govern.