Període romà a Occitània: diferència entre les revisions

 

El 56 aC el triunvir [[Juli Cèsar]] envià [[Publi Licini Cras Dives II|Publi Cras]] a l'[[Aquitània]] contra els ''sotiates'', raó per la qual se sublevaren tant els aquitans com els càntabres. Poc després, el 54 aC, també se sublevaria contra els romans el cap dels arverns, [[Vercingètorix]], amb suport del cap Lecteri dels [[carducs ]] i dels [[lemòvics]]. Van destruir Avaricum i vencèren Cèsar a [[Gergòvia]], però cometeren l'error de tancar-se a la vila fortificada d'[[Alèsia]], on foren assetjats i vençuts per [[Juli Cèsar]] el 52 aC. Llur territori fou incorporat a Roma i dividit entre la [[Gàl·lia Narbonesa]], [[Aquitània]] i la [[Gàl·lia Cèltica]].

Encara el 50 aC se sublevarien els cadurcs i Comm, cap dels atrebats. Els romans, com a represàlia, destruïren ''Uxellodunum'' ([[Caors]]) i ''Narbo'' esdevingué metròpolis imperial. Però el 49 aC esclatà la guerra civil entre [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i Cèsar. Els massaliotes cometeren l'error de posar-se de part del perdedor, Pompeu, i com a represàlia Cèsar destruí [[Massàlia]] i la incorporà directament a l'Imperi, de manera que inicia la seva decadència.