Castello Estense: diferència entre les revisions

 

Era el [[3 de maig]] de [[1385]]. El poble, desesperat pels impostos i a un pas de la ruïna, va anar al palau del Marquès per demanar el cap de Tommaso da Tortona, l'alt funcionari que es considerava que era el responsable d'aquesta greu situació. Nicolau II va intentar calmar la rebel·lió durant tot el dia, però abans del vespre era evident que només havia aconseguit enfadar més i més el poble i que la mateixa seguretat dels Este estava amenaçada. Va lliurar a Tommaso a la multitud, que literalment el va destrossar.

Aquest episodi, que va ocasionar més tard la mort dels líders de la rebel·lió, va convèncer el Marquès que el Palau de la família (el que ara és el [[Palazzo Municipale (Ferrara)|Palazzo Municipale]]) era insuficient per garantir la seguretat de la noblesa en cas d'aldarulls. Per això va ordenar la construcció d'una fortalesa defensiva a la cara nord del Palau, confiant el projecte a l'arquitecte Bartolino da Novara. Va utilitzar una torre preexistent (la Torre dei Leoni), que ja era part de les parets defensives, situant-la, a grans trets, al llarg de la línia de l’actual Corso Giovecca i del Viale Cavour. La torre es va unir per murs a tres noves torres construïdes per a aquest projecte (Marchesana al sud-est, di S. Paolo al sud-oest i di S. Caterina a nord-oest. Entre el Pallazzo Ducale (la residència dels Este) i la fortalesa nova es va construir un passatge aeri (potser en fusta), anomenat ''Via Coperta'' que permetés passar d’un lloc a l'altre.

La ciutat va créixer i les muralles de la ciutat s’anaren movent, i la funció defensiva del castell es va tornar menys important i les estances es van començar a construir en el seu interior, tot i que es considerava un annex al palau de la cort. Hèrcules I va decidir establir-se al Castell i va fer diversos canvis per adaptar-lo a la vida de la Cort.

L’Addizione preveia la construcció d’una gran cintura fortificada que hauria doblat les dimensions de la ciutat cap el nord i va reinventar Ferrara en clau moderna, i així posar-la posar de ple dret entre les principals capitals europees.

Un ulterior efecte de l’operació era desplaçar el centre de l’estructura urbana i trencar la jerarquia urbana tradicional.