Mellotron: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica. |
m Enllaços a Google Llibres en català |
||
Línia 1:
{{Instrument musical}}
El '''''mellotron''''' (de l'[[anglès]] ''melody'' i ''electronics'') és un [[instrument musical]] electro-mecànic [[polifònic]] que va aparèixer a mitjans dels anys [[1960s|60]]. El seu precursor directe va ser el Chamberlin, manufacturat a Amèrica des de finals dels anys 40.<ref>{{Ref-llibre|títol=Music Engineering|url=https://books.google.
== Descripció ==
El ''mellotron'' és un instrument musical electromecànic que reprodueix [[cinta magnètica|cintes magnètiques]] pregravades.<ref name=:0>{{Ref-llibre|títol=Music and Technology: A Historical Encyclopedia|url=https://books.google.
El ''mellotron'' és un dels primers instruments moderns de teclat capaç de reproduir i, fins a cert punt, modular i modificar en temps real sons gravats prèviament. Per aquest motiu es pot considerar com l'antecessor directe del [[sintetitzador]]<ref>{{Ref-web|títol=art rock {{!}} music|url=https://www.britannica.com/art/art-rock|consulta=2022-08-21|llengua=en|editor=Encyclopædia Britannica}}</ref> (o sampler). Cada tecla s'associa a una cinta magnètica d'1 cm d'ample que té una duració aproximada de 8 segons. El [[músic]], en fer pressió en una tecla, fa circular la cinta corresponent, que recorre un enginyós sistema en forma de W i reprodueix el so pregravat anteriorment (normalment s'hi enregistrava el so d'instruments de corda i fragments orquestrals, tot i que es pot agregar qualsevol altre tipus de so). Cada cinta consta de tres pistes, de l'amplada aproximada d'una cinta de cassette cadascuna. Les pistes adjacents no es poden reproduir alhora, sinó que s'han de reposicionar en els capçals magnètics. Això vol dir que cada joc de cintes conté tres bancs de sons commutables, normalment tres instruments complets. La commutació no és immediata, sinó que el reposicionament (mecànic) dels capçals s'allarga uns segons.
Línia 75:
== Ús ==
Encara que era un instrument limitat per la poca duració dels fragments de cinta magnètica (8 segons), l'inconfusible so del ''mellotron'' (lleugerament imperfecte i artificial) propicià el seu ús en concerts i gravacions de [[rock simfònic]] i [[rock progressiu|progressiu]] als anys 1970.<ref>{{Ref-llibre|títol=Classic Keys: Keyboard Sounds That Launched Rock Music|url=https://books.google.
Els únics inconvenients del ''mellotron'' eren la incapacitat de gravar per ell mateix els sons necessaris, que havien de ser enregistrats a les cintes amb l'ajut d'una [[Enregistrament i reproducció del so|gravadora]] externa; i el fet que cada vegada que es traslladava d'un lloc a un altre s'hagués de calibrar de nou, motiu pel qual calia la intervenció d'una persona coneixedora del seu mecanisme (normalment els músics que el tocaven aprenien el funcionament dels [[mecanisme]]s interns de l'instrument). També era sensible a la humitat i canvis de temperatura, i a fonts magnètiques, que podien arribar a esborrar els sons gravats a les cintes. Qualsevol variació mínima en la tensió de l'alimentació provocava desafinacions molt notables. A causa d'aquesta tendència a desajustar-se era habitual que els grups que s'ho podien permetre anessin de gira amb dos aparells, per a disposar d'un de reserva.
| |||