Deute: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 4:
== Definició jurídica ==
El deute és una obligació jurídica de contingut patrimonial pel qual la persona deutora ha de d’observar respecte de la creditora un comportament que consisteix a donar, a fer o no fer.<ref>{{Ref-web|títol=Deute a Cercaterm TERMCAT|url=https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/deute?type=basic&thematic_area=&language%20=|consulta=2023-02-28}}</ref>
Tota obligació representa un aspecte actiu, el poder o facultat d’exigir alguna cosa i l’aspecte passiu, el deure de donar, de fer o no fer. La part passiva de l’obligació és la persona deutora, subjecte al compliment del deute, el deure jurídic i la responsabilitza de les conseqüències d’incomplir-lo.
La part passiva pot estar integrada per diverses persones i això dona lloc a que l’obligació sigui solidària, quan cadascun dels deutors té l'obligació de complir la totalitat de la prestació,<ref>{{Ref-web|títol=obligació solidària - Cercaterm TERMCAT|url=https://www.termcat.cat/es/cercaterm/fitxa/NDMyMTU4Nw==|consulta=2023-02-28}}</ref> o mancomunada, els deutors només se'n poden alliberar realitzant la prestació conjuntament.<ref>{{Ref-web|títol=obligació mancomunada - Cercaterm {{!}} TERMCAT|url=https://www.termcat.cat/es/cercaterm/fitxa/NDMyMTU4NQ==|consulta=2023-02-28}}</ref>
Qualsevol persona pot ser subjecte passiu de l'obligació, de la mateixa manera, les persones jurídiques poden ser titulars de les obligacions.
Des d’aquesta perspectiva, per relació jurídica obligatòria s’entén la relació complexa en què es troben la part creditora (posició activa, titularitat del dret de crèdit) i d'altra banda la part deutora (posició passiva, titularitat del deure jurídic de prestació), subratllant la naturalesa de la relació obligatòria no només com una contraposició de les posicions activa i passiva, sinó com un marc estable de cooperació per a perseguir interessos econòmics tutelats per l’ordenament jurídic.<ref name=UOCPID00261205>{{Ref-publicació|cognom=Estruch|nom=Jesús|article=Concepte, elements i fonts de les obligacions|publicació=L’estructura de la relació obligatòria|url=https://openaccess.uoc.edu/bitstream/10609/146836/4/Dret%20civil%20II_L%27estructura%20de%20la%20relacio%20obligatoria.pdf|pàgines=9-33|nom2=Rafael|autor2=Verdera|any=2019|editorial=Oberta UOC Publishing}}</ref>
En conseqüència, el vincle existent entre el creditor i el deutor es compon de dos elements:
* El dèbit o deute, tal com estableix l’art. 1088 CC que «tota obligació consisteix en donar, fer o no fer alguna cosa».
* La responsabilitat, atès que el deutor respon del compliment de les obligacions amb tots els seus béns, presents i futurs (art. 1911 CC, que consagra el principi de responsabilitat patrimonial universal del deutor)<ref name=UOCPID00261205/>
Línia 24:
== Classificació del deute ==
Atenent el punt de vista de l'emissor el deute es pot distingir entre [[deute públic]] (de les Administracions públiques) i [[deute privat]] (empreses i famílies)<ref>{{Ref-llibre|títol=Análisis de productos y servicios de inversión|editorial=Ediciones Paraninfo, S.A.|data=2014-01-01|isbn=978-84-283-9787-2|llengua=es|nom=DÍAZ PÉREZ|cognom=FERNANDO}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=LA CORRUPCIÓN DEL CAPITALISMO|editorial=Pasado & Presente|data=2017|isbn=978-84-946193-6-6|llengua=es|nom=Guy|cognom=Standing |capítol=El azote de la deuda |pàgines=139-168}}</ref>
Linha 39 ⟶ 38:
=== Efectes del deute ===
Hi ha visions doctrinals diverses, tot i que un dels efectes econòmics del deute, segons la visió clàssica, és la possible translació de la càrrega del deute cap a generacions futures, a diferència dels impostos on la càrrega la suporta la generació actual. També pot tenir efectes com inflació creixent, creixement del sector públic o interferir en les accions de la política fiscal.
Tot i això, l’emissió de deute per finançar despeses públiques extraordinàries, si les condicions econòmiques ho permeten, pot evitar alteracions brusques en la imposició.
Tant en l’àmbit públic com el privat el recurs a l’endeutament només s’ha de fer servir en el cas de projectes d’inversió on la rendibilitat esperada sigui igual o superior al cost del finançament.
| |||