Tractat de Rapallo (1920): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: de E → d'E AWB
m ortografia
Línia 3:
 
== Antecedents ==
El {{Data inici|15|4|1915}}, els aliats de la [[Triple Entesa]], aleshores en guerra amb les [[Potències Centrals]], van signar el [[Tractat de Londres (1915)|Tractat de Londres]], de caràcter secret, pel qual es comprometien a lliurar amplis territoris austro-hongaresosaustrohongaresos. Abans de l'esclat del conflicte, aquests territoris ja estaven poblats majoritàriament per italians convivint amb eslaus.
 
Després del final de la [[Primera Guerra Mundial]], els representants italians a la [[Conferència de Pau de París (1919)|Conferència de Pau de París]] van exigir el compliment del Tractat del 1915 pel qual Itàlia entrava  a la [[Primera Guerra Mundial|Gran Guerra]] a canvi de la cessió de la ciutat de [[Rijeka|Fiume]], la península d'Ístria i la Dalmàcia, aleshores sota domini de l[[Imperi Austrohongarès|'Imperi Austro-hongarèsAustrohongarès]], cosa que no els havia estat concedida.{{sfn|Albrecht-Carrie|1939|p= 372}} Els representants del nou Estat iugoslau, creat oficialment l'1 de <span>de</span>sembre de [[1918]], es van negar a admetre les exigències territorials italianes, tenint al seu favor la simpatia nord-americana i en menor mesura, intermitentment, la de britànics i francesos.
[[Fitxer:President_Woodrow_Wilson.jpg|miniatura|El president nord-americà [[Woodrow Wilson]], principal aliat dels iugoslaus a les negociacions de pau. Tot i això, els perjudicà la seva absència a la fase final de les negociacions.]]
El president nord-americà [[Woodrow Wilson]] es va oposar al reconeixement de l'esmentat Tractat del 1915, que el seu país no havia signat, per contravenir el punt novè dels seus [[Catorze punts de Wilson|Catorze Punts]] (el traçat de la nova frontera italiana d'acord amb la nacionalitat dels habitants).{{sfn|Albrecht-Carrie|1939|p=370}}. Durant la conferència de pau, es van succeir les propostes i contrapropostes entre les dues delegacions i les grans potències, sense arribar a cap acord. Entre elles, el president nord-americà va presentar el que es va conèixer com a «línia Wilson» el {{Data inici|26|4|1919}}, basada en estudis dels experts dels EE. UU.{{sfn|Reeves|1921|p=253}}{{sfn|Albrecht-Carrie|1939|p=371}} Aquesta seguia la frontera traçada pel Tractat de Londres fins a un punt entre Tolmino i Cercina, seguint llavors cap al sud fins a la desembocadura del Arsa, deixant Fiume en poder dels iugoslaus.
Línia 14:
 
== Negociació i signatura ==
[[Fitxer:Litorale_1.png|miniatura|Frontera a la [[regió d'Ístria]]. El traçat final era desfavorable als iugoslaus tant  lingüísticament com militarment.]]
[[Fitxer:Zara-Zadar-1920-1947.png|esquerra|miniatura|Frontera a [[Zadar]]. La ciutat era un enclavament de 7 km. de longitud envoltat per territori iugoslau a Dalmàcia.]]
Els iugoslaus es van preparar a l'octubre per rebre la invitació italiana per enviar delegats per a la negociació final que es devia dur a terme a [[Rapallo]] per evitar publicitat incòmoda per a aquells, que haurien de fer sacrificis territorials que serien vists amb mals ulls al seu país (les propostes incloïen la cessió de territoris poblats majoritàriament per eslovens a Itàlia).{{sfn|Lederer|1963|p=300}}