Bob Beamon: diferència entre les revisions

'''Robert "Bob" Beamon''' (nascut a [[Nova York]], el [[29 d'agost]] de [[1946]]) és un [[atleta]] [[estatunidenc]] conegut per la seva plusmarca mundial al [[salt de llargada]], aconseguida als [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968|Jocs Olímpics de Mèxic]] el [[1968]] amb un registre de 8,90 [[metres]], millorant en 55 [[centímetre|cm.]] la plusmarca anterior.<ref>{{Ref-llibre|títol=Sidney. Los juegos olímpicos del año 2000|url=https://books.google.comcat/books?id=NodrDQAAQBAJ&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PT14&dq=%22bob+beamon%22+55+cm&hl=ca|editorial=Parkstone International|data=2016-07-15|isbn=978-1-68325-110-1|llengua=es|nom=Bruno|cognom=Grelon}}</ref> Aquest rècord va estar vigent 22 anys, 10 mesos i 22 dies,<ref>Atletismo Español núm. 508</ref> fins que va ser superat al [[Campionat del Món d'Atletisme]] de Tokio 1991 per [[Mike Powell]], amb un salt de 8,95 metres. El seu salt encara és el rècord olímpic i el segon salt més llarg amb vent legal.<ref>{{Ref-llibre|títol=Biomecánica y Bases Neuromusculares de la Actividad Física y el Deporte|url=https://books.google.comcat/books?id=F4I9092Up4wC&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PA435&dq=1991+mike+powel+8,95&hl=ca|editorial=Ed. Médica Panamericana|data=2008-03-13|isbn=978-84-9835-023-4|llengua=es|nom=Mikel Izquierdo|cognom=Redín|pàgines=435}}</ref>

Beamon va arribar als [[Jocs Olímpics d'Estiu de 1968]] a la [[Ciutat de Mèxic]] com el favorit, havent guanyat 22 de les 23 competicions en què havia participat aquell any, incloent-hi el seu millor salt de 8,33 m.<ref>{{Ref-llibre|títol=SP: revista de información mundial|url=https://books.google.comcat/books?id=wXwaAQAAIAAJ&newbks=0&printsec=frontcover&dq=%22bob+beamon%22+8,33&q=%22bob+beamon%22+8,33&hl=ca|data=1968|llengua=es|pàgines=48}}</ref> i el millor del món de 8,39 metres que no era vàlid per als rècords a causa del vent excessiu.<ref>{{Ref-llibre|títol=Physical Fitness/sports Medicine: A Publication of the President's Council on Physical Fitness and Sports|url=https://books.google.comcat/books?id=G2BXz7R-PNMC&newbks=0&printsec=frontcover&pg=RA3-PA3&dq=%22bob+beamon%22+8,39+wind&hl=ca|editorial=The Council|data=1987|llengua=en|pàgines=3}}</ref> Aquell any va guanyar els títols de salt de llargada cobert i triple de l'AAU i NCAA, així com el títol de salt de llargada a l'aire lliure de l'AAU.<ref name=sr/> Va estar a punt de perdre la final, sobrepassant la línia en els seus dos primers intents en la qualificació. Amb només una oportunitat restant, Beamon va tornar a mesurar la seva carrera d'aproximació des d'un punt davant de la pissarra i va fer un salt just que el va qualificar per a la final. Allà es va enfrontar als dos guanyadors de medalles d'or anteriors, el seu company estatunidenc [[Ralph Boston]] (1960) i [[Lynn Davies]] de la Gran Bretanya (1964), i el medallista de bronze en dues ocasions [[Igor Ter-Ovanesyan]] de la Unió Soviètica.<ref>{{cite web |url=https://www.theguardian.com/sport/blog/2011/nov/23/50-stunning-olympic-bob-beamon |title=50 stunning Olympic moments No2: Bob Beamon's great leap forward |date=November 23, 2011 |work=The Guardian |author=Bagchi, Rob}}</ref>

El 18 d'octubre, Beamon va establir un rècord mundial de salt de longitud amb un primer salt de 8,90 m., superant el rècord existent per 55 cm. Quan el locutor va cridar l'distància per al salt, Beamon - no estan familiaritzats amb el sistema mètric - no es va adonar encara del que havia fet.<ref>{{cite web |url=http://www.cctv.com/program/natureandscience/20081015/103760.shtml |title=CCTV International |publisher=Cctv.com |date=October 15, 2008 |access-date=October 29, 2011}}</ref> Quan el seu company d'equip i l'entrenador [[Ralph Boston]] li va dir que ell havia trencat el rècord mundial per gairebé 2 [[Peu (unitat mètrica)|peus]], les seves cames van cedir i un sorprès i aclaparat Beamon va patir un atac de [[cataplexia]] breu provocat pel xoc emocional,<ref name="redgrave">{{cite book |author=Redgrave, Steve |title=Great Olympic Moments |url=https://books.google.comcat/books?id=DX3gO3xJiyUC&pg=PT16 |date=October 13, 2011 |publisher=Headline |isbn=978-0-7553-6339-1 |pages=16–}}</ref> i es va desplomar de genolls, el seu cos sigui incapaç de sostenir-se a si mateix, posant les seves mans sobre el seu rostre.<ref>{{cite web |url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/57272/Bob-Beamon |title=Encyclopædia Britannica Article on Bob Beamon |publisher=Britannica.com |access-date=October 29, 2011}}</ref> En una de les imatges més perdurables dels Jocs, els seus competidors i després el van ajudar a posar-se dret. L'actual campió olímpic Lynn Davies va dir a Beamon, "Has destruït aquest esdeveniment", i en l'argot dels esports, un nou adjectiu -Beamonesque- va entrar en ús per descriure gestes espectaculars.<ref>[http://www.olympic.org/bob-beamon Prefil de l'atleta al COI], – "His achievement inspired a new word in the English language: Beamonesque, meaning an athletic feat so dramatically superior to previous feats that it overwhelms the imagination."</ref>

En fer el seu salt rècord, Beamon gaudia d'una sèrie de factors ambientals avantatjosos.<ref name="beamon1986">Ward -Smith, A.J., (1986) ''Altitude and wind effects on long jump performance with particular reference to the world record established by Bob Beamon.'' Journal of Sports Science, 4, 89–99</ref> A una altitud de 2.240 m, l'aire de la Ciutat de Mèxic tenia menys resistència que l'aire a nivell del mar, encara que l'ambient enrarit a la Ciutat de Mèxic hauria fet una diferència de només aproximadament 4 cm. Beamon també es va beneficiar d'un vent de cua de 2 metres per segon en el seu salt, el màxim permès per ser registrat. S'ha estimat que el vent de cua i l'altitud poden haver millorat la distància de salt de longitud de Beamon per 31 cm.<ref name="beamon1986"/> A més del rècord de Beamon, es van trencar rècords mundials en la majoria de les carreres de velocitat i esdeveniments de salt dels Jocs Olímpics de 1968. Durant la mateixa hora [[Lee Evans]] va establir el rècord mundial de 400 metres que va durar gairebé 20 anys.<ref>{{Ref-llibre|títol=Running Through the Ages, 2d ed.|url=https://books.google.comcat/books?id=OYfeCQAAQBAJ&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PA236&dq=%22lee+evans%22+record+400&hl=ca|editorial=McFarland|data=2015-06-08|isbn=978-0-7864-7339-7|llengua=en|nom=Edward S.|cognom=Sears|pàgines=236}}</ref>

Després de guanyar la medalla d'or en la Ciutat de Mèxic, no va tornar a superar els 8,22 m. El salt de Beamon va ser l'única vegada que el rècord mundial s'ha superat en la competició olímpica de salt de longitud masculí, encara que [[Robert Legendre]] va establir el rècord durant la competició de [[pentatló]] el 1924<ref>{{Ref-llibre|títol=The Armchair Olympian: How Much Do You Know About Sport's Biggest Competition?|url=https://books.google.comcat/books?id=mcOkAwAAQBAJ&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PA46&dq=%22Robert+legendre%22+1924+record&hl=ca|editorial=A&C Black|data=2012-03-01|isbn=978-1-4081-7112-7|llengua=en|nom=Phil|cognom=Ascough|pàgines=46}}</ref> i en categoria femenina s'ha establert en tres ocasions (1956, 1964 i 1968).

El 1977 Beamon es va convertir en entrenador de pista a l'Alliant International University (antigament coneguda com a U.S. International University) a San Diego.<ref>{{Ref-llibre|títol=AAU News|url=https://books.google.comcat/books?id=h4sqAAAAMAAJ&newbks=0&printsec=frontcover&dq=%22bob+beamon%22+%22International+University%22&q=%22bob+beamon%22+%22International+University%22&hl=ca|editorial=AAU Publications Group|data=1976|llengua=en|nom=Amateur Athletic Union of the United|cognom=States|pàgines=15}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Athletic Journal|url=https://books.google.comcat/books?id=dK8rAAAAMAAJ&newbks=0&printsec=frontcover&dq=%22bob+beamon%22+%22International+University%22+1977&q=%22bob+beamon%22+%22International+University%22+1977&hl=ca|editorial=Athletic Journal Publishing Company|data=1977|llengua=en|pàgines=4}}</ref>