Robert Aldrich: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 34:
'''Robert Burgess Aldrich''' va néixer a Cranston, [[Rhode Island]], fill de Lora Lawson i l'editor Edward B. Aldrich. Era nét del senador Nelson W. Aldrich i cosí de Nelson Aldrich Rockefeller. Va estudiar a la Moses Brown School. Al 1941, va deixar la universitat per un treball menor a la [[RKO Radio Pictures]].
 
Propmte va anar pujant de categoria i ja com assistent de direcció va treballar amb cineastes com [[Jean Renoir]], [[Abraham Polonsky]], [[Joseph Losey]] o [[Charlie Chaplin]]. Als anys 50 es va convertir en director de televisió, realitzant la seua primera obra ''The big leaguer'' al 1953. En aquesta època, Aldrich va ser un dels pocs creadors ''autors'', tot deixant la seua visió liberal i humanista en nombrosos gèneres. És el cas de la pel·lícula noir ''Kiss[[Un Mepetó Deadlymortal]]'' (1955) o de ''The[[El biggran knifeganivet]]'' (1955), una adaptació d'una obra de Clifford Odets sobre els negocis de Hollywood. També s'endinsa en el món militar amb ''Atac'' (1956).
 
Durant la dècada següent va dirigir nombrosos films, com la història de terror gòtic ''[[Què se n'ha fet, de Baby Jane?]]'' (1962) amb [[Bette Davis]] i [[Joan Crawford]], la controvertida ''[[The Killing of Sister George]]'' (1968) o la bèl·lica ''[[Els dotze del patíbul]]'' (1967). Precisament, l'èxit de la darrera el va permetre muntar la seua pròpia productora durant un temps, encara que els mals resultats l'obligaren a retornar al Hollywood comercial. Tot i això, el seu humanisme liberal seguiria estant present en films com ''[[Ulzana's Raid]]'' (1972) o ''[[The Longest Yard (1974 film)|The Longest Yard]]''.