Silvà: diferència entre les revisions

En la [[mitologia gregaromana]] '''Silvà''' (en llatí ''Silvanus'', o 'dels boscos') era l'esperit tutelar dels camps i dels boscos. Sembla que és una adaptació de l'[[etrusc]] ''Selvans'', i que no té relació amb els [[Silé|silens]] grecs tot i que tingué unes atribucions semblants a les dels [[faune]]s, [[sàtir]]s i silens grecs. El déu [[Mitologia celta|celta]] ''Sucellos'' i el déu [[Mitologia eslava|eslau]] ''Borevit'' també tenen relació amb Silvà.

Silvà era un ''genius loci'', i del que es diu que en temps molt remots els [[Pelasgs (ètnia)|pelasg]]s de la [[Mar Tirrena]] havien dedicat una arbreda i un festival<ref>[[Virgili]], ''[[Eneida]]'' viii.600</ref>. Se'l descriu com un déu que presideix sobre els camps i els pagesos, i també se'l considerava protector de les límits dels camps.<ref>[[Horaci]],. ''[[Epodos]]'', ii.22</ref>.

Higini Gromàtic<ref>Hyginus Gromaticus,. ''De limitibus constituendi'', prefaciPrefaci.</ref> compteexplica que Silvà va ser el primer en posar pedres per assenyalar els límits dels camps i que cada estat tenia tres Silvans:

En relació amb els boscos, ''sylvestris deus'', presidia especialment sobre les plantacions i gaudia dels arbres que creixien salvatges,<ref>[[Tibul]] ii.5.30; <ref>[[Lucà]],. ''[[La Farsàlia]]'' iii.402; </ref><ref>[[Plini el Vell|Plini]],. ''[[Naturalis Historia|Història natural]]'' xii.2; </ref><ref>[[Ovidi]],. ''[[Les metamorfosis]]'' i.193</ref>, pel que se li representa portant el tronc d'un xiprer (δενδροφόρος).<ref>Virgili,. ''[[Geòrgiques]]'' i.20</ref>. Respecte al xiprer s'explica la següent llegenda: Silvà, o segons d'altres fonts [[Apol·lo]],<ref>[[Servi Honorat]],. ''Comentari sobre l'Eneida de Virgili'' iii.680; </ref><ref>Ovidi,. ''Les metamorfosis'' x.160 i ss.</ref>, estava enamorat del jove Cipariso; una vegada va matar per accident un cérvol que pertanyia a aquest. Cipariso va morir de pena per això i va ser transformat en xiprer <ref>Servi Honorat,. ''Comentari sobre les Geòrgiques de Virgili'' i.20, ''Èglogues'' x.26, ''Eneida'' iii.680</ref>.

També se li descriu com la divinitat protectora dels ramats de bestiar, als que guarda dels llops[[llop]]s i la fertilitat delque qualell promou<ref>Virgili,. ''Eneida'' viii.601; </ref><ref>Tibul, i.5.27; .</ref><ref>[[Cató el Vell|Cató]],. ''De re rustica'', 83; .</ref><ref>[[Nono de Panópolis|Nono]], ii.324</ref>. Sent el déu dels boscos i els ramats, també se li descriu com un apassionat de la [[música]]: la [[flauta de Pan|siringa]] estava consagrada a éllell<ref>Tibul, ii.5.30</ref> i se l'esmenta junt amb els [[Pan]]s i les [[Ninfes]]<ref>Virgili,. ''Geòrgiques'' i.21; </ref><ref>Lucà,. ''La Farsàlia'', iii.402</ref>. Especuladors posteriors fins i tot identificaven Silvà amb [[Pan]], [[Faune]], Inuus i Égipan.<ref>[[Plutarc]],. ''[[Vides paral·leles]]'', ''[[Cató el Jove]]'', 22.</ref>. Cató el Vell<ref>Cató,. ''De re rustica'', 83.</ref> l'anomena ''Mars Silvanus'', així que queda clar que ha d'haver estat relacionat amb el [[Mart (mitologia)|Mart]] italià, i també s'afirmava que la seva relació amb l'[[agricultura]] era només pel que fa a les tasques realitzades pels homes, sent excloses del seu culte les dones .<ref>[[Escoli]]. ''Sobre Juvenal'', vi.446</ref>.

En la poesia llatina, així com en diverses obres d'art, sempre apareix com un home ancià però alegre i enamorat de [[Pomona]].<ref>Virgili,. ''Geòrgiques'', ii.494; .</ref><ref>[[Horaci]],. ''[[Epodos]]'', ii.21, .</ref><ref>''[[Carminas]]'', iii.8; .</ref><ref>Ovidi, ''Les metamorfosis'', xiv.639.</ref>. Els sacrificis que se li oferien consistien en raïms, panotxes de blat de moro, llet, carn, vi i porcs<ref>Horaci, ''Epodos'' ii.22, ''Epístoles'' ii.1.43; Tibul i.5.27; [[Juvenal]] vi.446</ref>.

* Smith, William (1867),. ''Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology'', iii.825-826, Boston: Little, Brown & Company, iii.825-826.