Leó Szilárd: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Grafit (mineral) |
||
Línia 12:
En [[1938]], va acceptar una oferta per a dirigir la investigació en la [[Universitat de Columbia]] a [[Manhattan]], i es va traslladar a Nova York. Allí va treballar al costat del [[premi Nobel]] [[Enrico Fermi]]. Després d'estudiar la [[Fissió nuclear|fissió]] el [[1939]], va concloure que l'[[urani]] seria l'[[Element químic|element]] capaç de produir la reacció en cadena.
Szilárd va contribuir decisivament al desenvolupament del Projecte Manhattan. Va enviar una carta confidencial a [[Franklin D. Roosevelt]] explicant aquesta possibilitat, i animant al desenvolupament d'aquest programa, i va obtenir el suport d'[[Albert Einstein]] a l'agost de 1939. Més tard, es va traslladar a la [[Universitat de Xicago]] per a seguir treballant en el desenvolupament de la bomba. Allí, amb Fermi, va col·laborar en la construcció del primer "reactor neutrònic", una pila d'urani i [[Grafit (mineral)|grafit]] amb la qual es va obtenir la primera reacció nuclear autònoma en cadena en [[1942]].
[[Imatge:ChicagoPileTeam.png|right|frame|'''Equip de la primera pila nuclear de Xicago''': en la fila de sota, segon des de la dreta '''Leó Szilárd'''; baix a l'esquerra '''Enrico Fermi'''.]]
| |||