Isabel I d'Acaia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot canvia <small> per {{mida}} o {{referències|1}} i treu <small>s que sobraven
m Arreglant minúscules segons el criteri de la GREC
Línia 10:
[[Carles I d'Anjou]] morí el [[1285]] i el seu fill [[Carles II d'Anjou]] el succeí en el [[Principat d'Acaia]]. Però el [[1289]] Isabel es casà amb [[Florenci d'Hainuat]] i [[Carles II d'Anjou]] conferí a la parella els títols de [[Principat d'Acaia|Príncep i Princesa d'Acaia]], però sota al condició que si ella sobrevivia al seu marit, ella no es tornaria a casar sense el consentiment de [[Carles II d'Anjou]].
 
Com a príncep, Florenci d'Hainaut negocia el [[Tractat de Glarentsa]] amb l'[[Imperiimperi Bizantí]] el [[1290]]. La pau durà fins el [[1293]], quan els grecs reconqueriren [[Kalamata]]. Malgrat això, Florenci d'Hainaut persuadí a [[Miquel VIII Paleòleg]] per tal que li fos retornada. El [[1296]] els grecs conqueriren el castells de Sant Jordi, a [[Arcadia]]. Florenci d'Hainaut hi posà setge per tal de reconquerir-lo, però morí el [[1297]]. Deixava una filla tinguda amb Isabel, [[Matilda d'Hainaut]].
 
== Enllaç amb la Dinastia Savoia-Piemont ==
Isabel de Villehardouin es casà de nou a [[Roma]] el [[12 de febrer]] del [[1301]] amb [[Felip I de Piemont]], qui esdevingué [[Principat d'Acaia|Príncep d'Acaia]]. L'objectiu de [[Felip I de Piemont]] era el de conquerir tot el [[Peloponès]] als grecs de l'[[Imperiimperi Bizantí]]. Però governà de manera autoritària i els barons del seu regne el forçaren a acceptar un parlament el [[1304]]. Els vassalls grecs es revoltaren davant de la pressió fiscal que soportaven.
 
== El problema successori al Principat d'Acaia ==