Banias: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substituint el text: (-[[Imatge +[[Fitxer) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- per el + pel , - de el + del , - per els + pels , - de els + dels , - Per el + Pel , - De el + Del , - Per els + Pels , - De els + Dels , - per a què + perquè , - Per a què + Perquè , -causa d |
||
Línia 6:
Sota domini bizantí es va dir '''Cesarea Paneas''' i finalment només aquest segon nom va restar. Al segle IV fou seu d'un bisbat depenent de la província de [[Fenícia]]. Es va rendir per pacte als àrabs dirigits per [[Khalid ibn al-Walid]] el [[635]]. El [[636]] hi va arribar un nou exèrcit bizantí que fou derrotat finalment a la batalla de Yarmuk. Fou declarada capital del districte d'al-Djawlan dins el ''djund'' (província militar) de [[Damasc]]. Llavors la ciutat es va començar a despoblar al desaparèixer els seus mercats tradicionals. De les 173 ciutats bizantines només 14 van conservar activitat. [[Al-Yakubi]] confirma al segle IX que encara era capital del districte però ara la ciutat es deia ''Madīnat al-Askat'' (ciutat de les tribus) i estava poblada per kaysites principalment del grup Banu Murra, i pels iemenites. Al [[segle X]] l'ofensiva bizantina va portar refugiats més al sud i va fer augmentar la població. El [[968]] va caure en mans dels [[càrmates]]; els [[abbàssides]] la van recuperar el [[970]] però els càrmates la van tornar a ocupar el [[971]]. El [[975]] va passar als [[fatimites]]. Va seguir la sort de Damasc i encara que autònoma va quedar unida al sultanat; davant l'amenaça dels croats el castell d'al Subayba fou fortificat; el [[1126]] Tugtegin, l'atabeg de Damasc la va cedir a Bahram, el cap ismaïlita de la zona, però a la mort de Bahram fou entregada als croats mentre a Damasc s'iniciava una violenta i sagnant persecució dels ismaïlites. Buri de Damasc la va reconquerir per les armes el [[1132]] i la va cedir a [[Zengi]]. Assetjada pels francs fou conquerida per aquestos el [[1140]], ara amb suport de Damasc.
En aquest temps fou cedida en feu als cavallers [[Hospitalaris]], però aquestos van caure en una emboscada musulmana de la que els va salvat l'ajut de [[Balduí III de Jerusalem]], i van renunciar al feu que va passar a Humphrey II de [[Toron]]. Aquest fou assetjat també a la ciutat pels musulmans, però va rebre el suport de Balduí III ([[1157]]) que al seu torn va caure en un parany (juny) però va rebre suport des
Va estar en mans de [[Saladí]] (des de [[1179]]) i després del seu fill al-Afdal, i va seguir en mans de prínceps [[aiúbides]]. El [[1187]] Saladí va ordenar a al-Afdal, que era a Baniyas, de anar a altres posicions, passant per terrenys del comte de Trípoli; el comte [[Ramon III de Trípoli]] va haver d'acceptar el pas lliure dels musulmans pels seus dominis de [[Galilea]] i [[Tiberíades]]; la força dirigida per Afdal (set mil homes) va trobar pel camí un contingent de templaris (150 homes) dirigits pel gran mestre Gerard de Ridefort als que va aniquilar. Llavors Saladí v asetjar Tiberíades que es va rendir al cap de sis dies i el [[4 de juliol]] de [[1187]] va derrotar als croats que anaven en ajut de la ciutat ([[Batalla d'Hattin]]).
| |||