Alfabet grecoibèric: diferència entre les revisions

L’L''''alfabet grecoibèric''' és una adaptació gairebé directa d’und'un [[alfabet grec]] jònic a les particularitats de la [[llengua ibèrica]] i per tant no té la característica distintiva de la resta d'[[escriptures paleohispàniques]] que presenten alhora signes amb valor sil·làbic, per les oclusives, i signes amb valor alfabètic, per la resta de consonants i vocals.

Aquest alfabet s’escrius'escriu d’esquerrad'esquerra a dreta i la seva àrea de difusió es concentra a les províncies d’d'[[Alacant]] i [[Múrcia]]. El nombre d’inscripcionsd'inscripcions que l’utilitzenl'utilitzen és molt reduït, dues desenes de grafits ceràmics i una desena de ploms, entre els que destaquen el plom de La Serreta ([[Alcoi]], [[Alacant]]) i el del Cigarralejo (Mula, [[Múrcia]]). El plom de La Serreta va aparèixer el 1921 i va ser decisiu en el desxiframent del [[signari ibèric nord-oriental]] de [[Manuel Gómez-Moreno]] publicat el 1922. Els contextos arqueològics de les inscripcions on s’usas'usa són del s IV aC, però les característiques paleogràfiques en relació al model semblen indicar que l’adaptaciól'adaptació es podria haver realitzat a mitjans de s. V aC.

L’alfabetL'alfabet grecoibèric està format per 16 signes idèntics als del model excepte pel que fa a la segona vibrant: cinc vocals, només una nasal, una lateral, dues sibilants, dues vibrants, tres oclusives sonores, (labial, dental i velar), però només dues de sordes (dental i velar). Per representar la segona vibrant s’afegeixs'afegeix un titlla a rho, es tria eta en lloc d’epsilond'epsilon per representar e, i es tria sampi com a segona sibilant.

* Rodríguez Ramos, Jesús (2005): «Introducció a l’estudil'estudi de les inscripcions ibèriques», ''Revista de la Fundació Privada Catalana per l’Arqueologial'Arqueologia ibèrica'', 1, pp. 13-144.