[[Fitxer:Beardmore Glacier - Antarctica.JPG|thumb|right|Vista aeria de la glacera Beardmore el 1956.]]
La ''' Glacera Beardmore ''' a l’l'[[Antàrtida]], és una de les [[glaceres]] més gran del món, amb una llargada que supera els 160 km. La glacera és un dels passatges principals del [[barrera de gel de Ross]] per les cadenes montanyoses de la reina Alexandra i de la Commonwealth de les [[muntanyes Transantàrtiques]] a la [[plataforma Antàrtica]], i fou una de les primeres rutes al [[Pol sud]].
La glacera fou descoberta per [[Ernest Shackleton]] durant l’l'[[expedició Nimrod]] de [[1908]]. Encara que Shackleton tornà enrere abans d'arribar al Pol Sud, havia descobert la primera ruta demostrada al pol, i amb això, es convertí en la primera persona a posar peu al gran planell polar. En [[1911]]-[[1912]], el [[Robert Falcon Scott|capità Scott]] i el seu grup reeixient en arribar al Pol Sud pujant el Beardmore. Tanmateix, arribaven al pol un mes després que [[Roald Amundsen]] i el seu equip, que havia pujat per la, fins aquell moment, desconeguda [[glacera Axel Heiberg]].
La glacera Beardmore s'anomena així per [[William Beardmore|Sir William Beardmore]], un industrial [[Escòcia|escocés]] patrocinador de l'expedició i nascut el [[1856]].
