Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona: diferència entre les revisions

Sota la dictadura franquista era obligatòria l'afiliació de tots els estudiants al [[Sindicat Espanyol Universitari]] (SEU). Davant de la creixent contestació estudiantil 1966 el règim substitueix el SEU per una altra organització oficial d’afiliaciód'afiliació obligatòria: les [[Associacions Professionals d’Estudiantsd'Estudiants]] (APE) i el rector de la [[Universitat de Barcelona]], [[Francisco García-Valdecasas]], convoca eleccions per a la tardor de 1966.

El [[moviment estudiantil]], després de rebutjar les APE, inicia un debat sobre com encarar la convocatòria electoral. El resultat és la creació del ''Sindicat Democràtic d’Estudiantsd'Estudiants de la Universitat de Barcelona'' (SDEUB) i la realització d’unesd'unes eleccions alternatives a les oficials, així com la crida a no participar en aquestes.

Les eleccions alternatives tenen lloc entre el [[25 d'octubre]] i el [[30 d'octubre]] a les facultats d'Econòmiques, Filosofia, Ciències, Dret, Arquitectura, Enginyers i Enginyers Tèxtils de Terrassa. Tres setmanes més tard, seguint les consignes de l’SDEUB, les eleccions oficials van anar acompanyades de forts índexs d’abstenciód'abstenció o de vot en blanc.

Més enllà de la incidència en el món estríctament universitari,després de més de vint anys de dictadura militar, és el primer cop en què l'oposició antifranquista aconsegueix desmuntar un dels organismes del règim. Aquesta lluita es va caracteritzar, per primer cop sota el franquisme, per la sòlida unitat de totes les forces [[democràcia|democràtiques]]: Les forces més moderades no només no van excloure els comunistes del [[PSUC]], sinó que en van acceptar el paper hegemònic. L’experiènciaL'experiència unitària del SDEUB va ser el primer assaig d'una nova estratègia de l'oposició que desembocaria en la creació de l'[[Assemblea de Catalunya]] el [[1971]].