Gripau corredor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-|title= +|títol=, -|downloaded= +|consulta=) |
|||
Línia 27:
El [[Timpà (anatomia)|timpà]] és petit.
Els [[mascle (biologia)|mascles]] presenten sac vocal gular extern, les mesures del qual són força voluminoses.
L'[[ull]] és argentat o de color verd clar, amb [[pupil·la]] horitzontal.
Línia 47:
==[[Reproducció]]==
A partir de [[febrer]], bé que l'època de zel pot durar fins al [[setembre]], els [[mascle (biologia)|mascles]] s'apropen a les [[bassa|basses]] i bassiols i atreuen les [[femelles]] amb llur [[cant]] monòton i compassat. La [[còpula]] és axil·lar i, poc després d'haver-se realitzat, la [[femella]] diposita a l'aigua de 3.000 a 4.000 [[ou (biologia)|ous]], el [[diàmetre]] dels quals oscil·la entre 1 i 1,5 mm.
La posta és protegida per una membrana gelatinosa que forma dos cordons, en els quals es disposen els ous l'un darrere l'altre. Els [[capgròs|capgrossos]] neixen al cap de cinc o sis dies i mesuren entre 10 i 15 mm, la qual cosa fa que siguin les larves més petites dels [[amfibis]] [[Països Catalans|catalans]]. Malgrat aquesta prolificitat, moltes [[larves]] no assoleixen l'estat [[adult]], ja que els llocs preferits per dipositar els ous són petits bassiols i xipolls que, amb la [[calor]], s'assequen ràpidament, amb la consegüent [[mort]] dels [[capgròs|capgrossos]] que hi feien estada. Aquesta estratègia reproductiva no és compartida per la majoria d' amfibis Europeus, que prefereixen aigües més permanents. A canvi del risc de dessecació, els capgrossos es beneficien del fet de nedar en aigües lliures de depredadors (insectes aquàtics, peixos, etc.). Per tal d' aprofitar al màxim els pocs dies que queden d' aigua, les larves del gripau corredor poden completar la metamorfosi en només dues setmanes.
| |||