Revisió del 11:53, 11 feb 2006 modifica Vriullop (discussió \| contribucions) Editors del filtre d'abusos, Autopatrullats, Administradors de la interfície, Reversors 142.964 edits copyright ← Edició anterior		Revisió del 19:09, 10 abr 2006 modifica desfés Paucabot (discussió \| contribucions) Buròcrates, Administradors 968.462 edits viquització Edició següent →
Línia 1: Còpia literal de [http://www.possessionsdemallorca.com/introduccion.php?lang=ca] Vegeu [[Viquipèdia:Fonts d'informació#Possessions de Mallorca]] {{copyright\|possessionsdemallorca.com\|--[[Usuari:Vriullop\|VRiullop]] (''[[Usuari_Discussió:Vriullop\|parlem-ne]]'') 09:53, 11 feb 2006 (UTC)}} ~~Les~~'''Possessió''' és el nom que reben les grans finques rurals ~~són anomenades~~ a [[Mallorca ~~possessions~~]]. Equival al '[[mas']] o '[[masia']] catalans i al '[[lloc']] [[Menorca\|menorquí]], i és la denominació que, des del [[segle XVI]], s'imposà sobre els antics noms genèrics d'origen àrab, les alqueries i els rafals. Sovint el nom de les antigues alqueries fou substituït pel nom del propietari precedit de la partícula 'son', provinent de 'açò d'en', denotatiu de propietat. Els propietaris de les possessions eren denominats 'senyors', i majoritàriament formaven part de la noblesa terratinent. Històricament, els senyors s'apropiaven de la renda de la terra i controlaven el comerç del blat i de l'oli, els productes bàsics de la Mallorca tradicional. Els propietaris arrendaven les possessions als 'amos', que eren, per tant, els arrendataris pagesos que expotaven les grans possessions. La seva posició era benestant i solien ésser uns fidels aliats de la noblesa. La dona de l'amo era la madona, que tenia importants tasques organitzatives dins la possessió.▼ Els propietaris de les possessions eren denominats [[senyor\|senyors]], i majoritàriament formaven part de la noblesa terratinent. Històricament, els senyors s'apropiaven de la renda de la terra i controlaven el comerç del blat i de l'oli, els productes bàsics de la [[Mallorca]] tradicional. ▲Els propietaris arrendaven les possessions als '[[amo\|amos']], que eren, per tant, els arrendataris pagesos que expotaven les grans possessions. La seva posició era benestant i solien ésser uns fidels aliats de la noblesa. La dona de l'amo era la [[madona]], que tenia importants tasques organitzatives dins la possessió. Els pagesos petits propietaris lluitaven per sobreviure amb algunes quarterades de terra de la seva propietat. Sovint perdien aquesta terra i s'havien d'integrar dins el grup dels jornalers. Els missatges i jornalers eren els pagesos no propietaris. Els jornalers treballaven a temporades a les possessions i depenien d'un jornal exigu i insegur. Els missatges eren els jornalers estables de la possessió.▼ La possessió era la peça clau de l'economia de la Part Forana tradicional. Era una autèntica unitat de producció amb una gran tendència a l'autoabastament. El centre de funcionament i hàbitat de les possessions eren les cases, denominades en plural perquè comptaven amb diversos edificis o blocs estructurals, sovint al voltant d'una clastra o pati, que acollien la casa dels senyors i la casa dels amos, a més de diferents estances productives com la tafona, el celler, el molí fariner de sang, etc., a més d'estances ramaderes com sestadors, estables i boals. També podia comptar amb capella.▼ Les cases de les possessions s'han anat adaptant al pas del segles. Diverses motivacions, com les necessitats defensives, o com la voluntat dels senyors de gaudir d'un palau rural, ens han fet arribar models constructius diferents. A Mallorca hi ha cases de possessions que presenten un caire completament fortificat, com Canyamel (Capdepera); altres compten amb torre de defensa, com Son Marroig (Deià) o Son Fortesa (Manacor). Altres constitueixen autèntics palaus barrocs, com Alfàbia (Bunyola) i la Granja (Esporles), o neoclàssics, com Raixa (Bunyola). Els estils arquitectònics de la segona meitat meitat del segle XIX o de principis de segle XX també ham marcat profundament altres possessions com sa Torre de Llucmajor (amb una impressionant capella neogòtica) o s'Alqueria Blanca Vella (Bunyola), amb elements modernistes. Altres són casals de muntanya, més austers, però de gran volum, com Son Moragues (Valldemossa), o més senzills, com Mossa (Escorca) i, fins i tot hi pot haver adaptacions singulars com la possessió de muntanya denominada es Cosconar (Escorca), de tècnica troglodita.▼ ▲Els missatges i jornalers eren els pagesos no propietaris. Els jornalers treballaven a temporades a les possessions i depenien d'un jornal exigu i insegur. Els [[missatge\|missatges]] eren els jornalers estables de la possessió. www.possessionsdemallorca.com▼ ▲La possessió era la peça clau de l'economia de la [[Part Forana]] tradicional. Era una autèntica unitat de producció amb una gran tendència a l'autoabastament. El centre de funcionament i hàbitat de les possessions eren les cases, denominades en plural perquè comptaven amb diversos edificis o blocs estructurals, sovint al voltant d'una [[clastra]] o pati, que acollien la casa dels senyors i la casa dels amos, a més de diferents estances productives com la [[tafona]], el [[celler]], el molí fariner de sang, etc., a més d'estances ramaderes com sestadors, estables i boals. També podia comptar amb capella. ▲Les cases de les possessions s'han anat adaptant al pas del segles. Diverses motivacions, com les necessitats defensives, o com la voluntat dels senyors de gaudir d'un palau rural, ens han fet arribar models constructius diferents. A [[Mallorca]] hi ha cases de possessions que presenten un caire completament fortificat, com [[Canyamel]] ([[Capdepera]]); altres compten amb torre de defensa, com [[Son Marroig]] ([[Deià]]) o [[Son Fortesa]] ([[Manacor]]). Altres constitueixen autèntics palaus barrocs, com [[Alfàbia]] ([[Bunyola]]) i [[la Granja]] ([[Esporles]]), o neoclàssics, com [[Raixa]] ([[Bunyola]]). Els estils arquitectònics de la segona meitat meitat del [[segle XIX]] o de principis de [[segle XX]] també ham marcat profundament altres possessions com [[sa Torre]] de [[Llucmajor]] (amb una impressionant capella neogòtica) o [[s'Alqueria Blanca Vella]] ([[Bunyola]]), amb elements modernistes. Altres són casals de muntanya, més austers, però de gran volum, com [[Son Moragues]] ([[Valldemossa]]), o més senzills, com [[Mossa]] ([[Escorca]]) i, fins i tot hi pot haver adaptacions singulars com la possessió de muntanya denominada [[es Cosconar]] ([[Escorca]]), de tècnica troglodita. == Enllaços externs == ▲* [http://www.possessionsdemallorca.com Possessions de Mallorca] * [http://www.mallorcaweb.net/possessions Possessions de Palma] [[Categoria:Mallorca]]

Possessió: diferència entre les revisions