Possessió: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
copyright |
viquització |
||
Línia 1:
Còpia literal de
Vegeu [[Viquipèdia:Fonts d'informació#Possessions de Mallorca]]
{{copyright|possessionsdemallorca.com|--[[Usuari:Vriullop|VRiullop]] (''[[Usuari_Discussió:Vriullop|parlem-ne]]'') 09:53, 11 feb 2006 (UTC)}}
Els propietaris arrendaven les possessions als 'amos', que eren, per tant, els arrendataris pagesos que expotaven les grans possessions. La seva posició era benestant i solien ésser uns fidels aliats de la noblesa. La dona de l'amo era la madona, que tenia importants tasques organitzatives dins la possessió.▼
Els propietaris de les possessions eren denominats [[senyor|senyors]], i majoritàriament formaven part de la noblesa terratinent. Històricament, els senyors s'apropiaven de la renda de la terra i controlaven el comerç del blat i de l'oli, els productes bàsics de la [[Mallorca]] tradicional.
▲Els propietaris arrendaven les possessions als
Els pagesos petits propietaris lluitaven per sobreviure amb algunes quarterades de terra de la seva propietat. Sovint perdien aquesta terra i s'havien d'integrar dins el grup dels jornalers.
Els missatges i jornalers eren els pagesos no propietaris. Els jornalers treballaven a temporades a les possessions i depenien d'un jornal exigu i insegur. Els missatges eren els jornalers estables de la possessió.▼
La possessió era la peça clau de l'economia de la Part Forana tradicional. Era una autèntica unitat de producció amb una gran tendència a l'autoabastament. El centre de funcionament i hàbitat de les possessions eren les cases, denominades en plural perquè comptaven amb diversos edificis o blocs estructurals, sovint al voltant d'una clastra o pati, que acollien la casa dels senyors i la casa dels amos, a més de diferents estances productives com la tafona, el celler, el molí fariner de sang, etc., a més d'estances ramaderes com sestadors, estables i boals. També podia comptar amb capella.▼
Les cases de les possessions s'han anat adaptant al pas del segles. Diverses motivacions, com les necessitats defensives, o com la voluntat dels senyors de gaudir d'un palau rural, ens han fet arribar models constructius diferents. A Mallorca hi ha cases de possessions que presenten un caire completament fortificat, com Canyamel (Capdepera); altres compten amb torre de defensa, com Son Marroig (Deià) o Son Fortesa (Manacor). Altres constitueixen autèntics palaus barrocs, com Alfàbia (Bunyola) i la Granja (Esporles), o neoclàssics, com Raixa (Bunyola). Els estils arquitectònics de la segona meitat meitat del segle XIX o de principis de segle XX també ham marcat profundament altres possessions com sa Torre de Llucmajor (amb una impressionant capella neogòtica) o s'Alqueria Blanca Vella (Bunyola), amb elements modernistes. Altres són casals de muntanya, més austers, però de gran volum, com Son Moragues (Valldemossa), o més senzills, com Mossa (Escorca) i, fins i tot hi pot haver adaptacions singulars com la possessió de muntanya denominada es Cosconar (Escorca), de tècnica troglodita.▼
▲Els missatges i jornalers eren els pagesos no propietaris. Els jornalers treballaven a temporades a les possessions i depenien d'un jornal exigu i insegur. Els [[missatge|missatges]] eren els jornalers estables de la possessió.
www.possessionsdemallorca.com▼
▲La possessió era la peça clau de l'economia de la [[Part Forana]] tradicional. Era una autèntica unitat de producció amb una gran tendència a l'autoabastament. El centre de funcionament i hàbitat de les possessions eren les cases, denominades en plural perquè comptaven amb diversos edificis o blocs estructurals, sovint al voltant d'una [[clastra]] o pati, que acollien la casa dels senyors i la casa dels amos, a més de diferents estances productives com la [[tafona]], el [[celler]], el molí fariner de sang, etc., a més d'estances ramaderes com sestadors, estables i boals. També podia comptar amb capella.
▲Les cases de les possessions s'han anat adaptant al pas del segles. Diverses motivacions, com les necessitats defensives, o com la voluntat dels senyors de gaudir d'un palau rural, ens han fet arribar models constructius diferents. A [[Mallorca]] hi ha cases de possessions que presenten un caire completament fortificat, com [[Canyamel]] ([[Capdepera]]); altres compten amb torre de defensa, com [[Son Marroig]] ([[Deià]]) o [[Son Fortesa]] ([[Manacor]]). Altres constitueixen autèntics palaus barrocs, com [[Alfàbia]] ([[Bunyola]]) i [[la Granja]] ([[Esporles]]), o neoclàssics, com [[Raixa]] ([[Bunyola]]). Els estils arquitectònics de la segona meitat meitat del [[segle XIX]] o de principis de [[segle XX]] també ham marcat profundament altres possessions com [[sa Torre]] de [[Llucmajor]] (amb una impressionant capella neogòtica) o [[s'Alqueria Blanca Vella]] ([[Bunyola]]), amb elements modernistes. Altres són casals de muntanya, més austers, però de gran volum, com [[Son Moragues]] ([[Valldemossa]]), o més senzills, com [[Mossa]] ([[Escorca]]) i, fins i tot hi pot haver adaptacions singulars com la possessió de muntanya denominada [[es Cosconar]] ([[Escorca]]), de tècnica troglodita.
== Enllaços externs ==
▲* [http://www.possessionsdemallorca.com Possessions de Mallorca]
* [http://www.mallorcaweb.net/possessions Possessions de Palma]
[[Categoria:Mallorca]]
|