Nom àrab: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Kunya (كنية): detall ism+kunya
m Retoc
Línia 43:
Molt proper a la ''nisba'', l'indicatiu d'ofici o ''ism mànsab'' assenyala la professió. El poeta i estudiós andalusí oriünd de Múrcia [[Safwan ibn Idrís]], duia en el seu nom complet, Abu-Bahr Safwan ibn Idrís ibn Ibrahim ibn Abd-ar-Rahman ibn Issa ibn Idrís at-Tujibí al-Mursí al-Kàtib, un esment clar a la seva condició de secretari o ''kàtib'' dels almohades. El místic [[Al-Hal·laj]] ("el Cardador") era conegut justament pel seu ''ism mànsab'', tot i que segurament ell no degué exercir aquest ofici, sinó el seu pare. En aquest sentit, l'''ism mànsab'' es perpetuava especialment en el ''nàssab'' dels descendents de la persona que havia exercit o excel·lit en una professió, és el cas de l'historiador andalusí [[Ibn al-Abbar]], "el Fill del Fabricant d'agulles", o el savi andalusí de Sevilla [[Ar-Ruayní]], també conegut com [[Ibn al-Fakhhar]], "el Fill del Terrissaire".
 
<!---->===Evolució===
En temps preislàmics i en els inicis de l’l'[[islam]], una persona era interpel·lada pel seu nom (''ism'') i, si li preguntaven qui era, al seu ''ism'' afegia el ''nàssab''. Quan hom parlava d'altri, el més habitual era dir l'''ism'', el primer element de la cadena del ''nàssab'' (partícula de filiació '''ibn''' (''fill de'') seguida de l’l′''ism'' de son pare) i la ''nisba'' tribal o clànica (per exemple, [[Dihya ibn Khalifa al-Kalbí]]). A partir del segle II de l'Hègira, no es considerava correcte utilitzar l'l’''ism'' per dirigir-se a una persona d'igual o superior categoria i era obligat l'ús de la ''kunya'' o, si el tenia, el ''làqab''.<ref>{{Versaleta|Beeston}}, A.F.L. ''[http://www.lib.umich.edu/area/Near.East/cmenas520/BeestonNomen.pdf Arabic nomenclature: A summary guide for beginners]''. Oxford: James Mew Fundation, 1971, p. 3.</ref>
 
==="Nom extens" i "nom breu"===