Revisió del 10:19, 15 març 2006 modifica Tgnarousi (discussió \| contribucions) 563 edits Fusió amb l'article Aqulia, rei dels visigots ← Edició anterior		Revisió del 12:34, 20 abr 2006 modifica desfés CarlesVA (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.258 edits Mussa i altres noms àrabs Edició següent →
Línia 3: El rei visigot '''Aquila II''' dit també Akhila II era fill, o si més no, parent directe del seu predecessor [[Vitiza]]. Va ser proclamat enfront de [[Roderic]] el [[710]]. '''Aquila II''' hagué d’enfrontar-se a la revolta del duc de la [[Bètica]], [[Roderic]], que s’apoderà de [[Toledo]] i fou reconegut a [[Lusitània]] i la [[Bètica]]. '''Aquila II''' hagué de fugir cap a les contrades mediterrànies del regne on, a la [[Septimània]] i a les àrees marítimes de la [[Tarragonesa]] i la [[Cartaginesa]], va actuar-hi plenament com a sobirà, tal com ho demostren les monedes encunyades a nom seu a [[Narbona]], [[Girona]] i [[Tarragona]]. En aquesta situació, com que potser alguns nobles de la facció vitizana - els partidaris d’'''Aquila II'''- sol·licitaren ajut als [[àrabs]] per combatre [[Roderic]], el cabdill àrab [[~~Musa~~Mussa ibn Nussayr]] envià cap a la [[Península]] un exèrcit dirigit pel seu lloctinent [[Tariq]]. Aleshores, [[Roderic]], deixant la lluita contra els [[pobles bascos]] i contra el seu rival, baixà a la [[Bètica]], on fou vençut i mort pels àrabs a la [[batalla de Guadalete]] ([[711]]). Després de la victòria, [[~~Tariq~~Tàriq ibn Ziyad]] es traslladà a [[Toledo]] i s’apoderà dels territoris que havia controlat [[Roderic]]. Un any més tard, el [[712]], ~~[[Musa]]~~Mussa desembarcà de nou a [[Hispània]], aquesta vegada, però, amb el propòsit no ja d’intervenir en les lluites civils dels [[visigots]], sinó de conquerir el territori. Així, sotmeté les ciutats que se li mostraren rebels - [[Sevilla]] ([[712]]) i [[Mérida]] ([[713]])- i es dirigí cap a les regions mediterrànies, on proposà a '''Aquila II''' de renunciar al regne a canvi de reconèixer-li la propietat sobre els seus béns patrimonials, situats possiblement a la [[Bètica]]. Aquest s’avingué al tracte i, abandonant els seus partidaris, es traslladà a [[Toledo]], on l’ex-rei hi esdevingué cap de la comunitat cristiana i el califa li va concedir el títol de comte i li va retornar els béns que Roderic li havia confiscat, que eren unes tres mil hisendes. Va renunciar a la corona junt amb els seus tres fills, [[Olmund]], [[Ardabast]] i [[Aquila]], de ben segur el [[714]]. Per la seva banda, però, certes faccions de l’aristocràcia de la [[Tarragonesa]] i la [[Septimània]] no acceptaren la capitulació; per tal de resistir l’atac àrab, proclamaren rei un noble de nom [[Ardó]].

Àkhila II: diferència entre les revisions