Revisió del 11:56, 9 març 2006 modifica SMP (discussió \| contribucions) Administradors de la interfície, Administradors 39.785 edits →‎L’últim rei visigot i la conquesta musulmana: el·la gemminada ← Edició anterior		Revisió del 12:51, 20 abr 2006 modifica desfés CarlesVA (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.258 edits →‎L’últim rei visigot i la conquesta musulmana Edició següent →
Línia 10: ===L’últim rei visigot i la conquesta musulmana=== El [[714]] el rei visigot [[~~Aquila~~Àquila]], que estava a [[Damasc]], enlluernat pel califa, renuncia a la corona juntament amb els seus tres fills [[Olmund]], [[Ardabast]] i [[~~Aquila~~Àquila II]]. Aquest és el títol jurídic del domini musulmà a Hispània. Es va crear el valiat d'[[Híspalis]] ([[Sevilla]]), que després es va traslladar a [[Còrdova]]. Els musulmans, que fins llavors s’hi estaven com a aliats, esdevindran els sobirans del país. La notícia es devia saber a la [[Tarraconense]] oriental i a la [[Septimània]], que era on més suport tenia el rei ~~Aquila~~Àquila I, el mateix [[714]]. Mentre a la [[Cartaginense]], la [[Bètica]] i la [[Lusitània]] els àrabs i berbers ja hi havien posat peu, allí encara no. Els magnats gots de la zona, i de ben segur molts altres fugits d’altres zones, van elegir un dels seus, [[Ardó]], quasi amb seguretat oposat a la política d'Aquila I, i amic dels francs. [[Abd -al-Aziz ~~ben~~ibn Mussa ibn Nussayr]] no havia ocupat aquelles regions perquè eren aliades. Però el [[715]], en conèixer l’elecció d'Ardó, segurament va decidir fer-ho. Però va ser assassinat a la primavera de l’any següent abans de l'inici de la campanya anual. El valí d'[[~~Ifrikiya~~Ifriqiyya]], de qui depenia el valí d'Hispània, no va enviar el seu successor [[al-Hurr]] fins a la tardor del [[716]]. Va ser aquest valí qui va fixar la capital a [[Còrdova]]. Quan el [[717]] es va iniciar la campanya, molts magnats gots de la Tarraconense es van sotmetre voluntàriament, cosa que va permetre al valí pujar per l'[[Ebre]] i sotmetre altres ciutats com [[Pamplona]]. L'historiador [[al-Maqqari]] diu que al-Hurr va conquerir [[Bàrcino]], a l’orient del país. I també esmenta que va ser ell qui va atacar i destruir Tàrraco, cosa que obligà a fugir el bisbe [[sant Pròsper]] i els seus companys clergues cap a [[Itàlia]]. Això devia passar cap al [[718]]. Així doncs, els seguidors d'Ardó, o simplement els que s’oposaven als musulmans, molts dels quals gots però també hispanoromans, fugiren cap a Septimània i cap al regne dels francs (pels àrabs, [[~~Ifrandj~~Ifranj]]), on se’ls esmenta com a refugiats [[hispani]] o, simplement, els Hispani. A la primavera del [[719]] al-Hurr va ser substituït i va ocupar el càrrec [[al-Sahm al-Malik]], enviat directament pel califa Sulayman, que va acabar decidint l’annexió de totes les terres en altre temps visigodes al califat. Fou segurament al-Sahm qui va creuar per primera vegada els [[Pirineus]] al [[719]], en què la campanya militar anual va començar tard. Narbona, emmurallada, resisteix, però el perill s'intueix. Al-Sahm no se'n torna, sinó que espera a la mateixa Septimània fins que passi l'hivern. Les principals fortaleses de la zona eren Rhedae i [[Carcassona]], que protegia dels francs el sector oriental de la Septimània. Ambdues devien estar prou ben emmurallades per resistir un atac. Abans de la tornada dels musulmans, l’arquebisbe de Narbona, i primera autoritat religiosa del que queda de regne visigot, fuig de la seva seu i es refugia a Rhedae. Potser l’hi acompanya Ardó. Just a temps, perquè ben poc després, al 720, Narbona va ser presa per al-Sahm i els defensors passats a ganivet, i hi va establir una guarnició escollida. [[Besiers]], [[Lodeva]], [[Agde]] i [[Magalona]] es van sotmetre o van ser preses les setmanes següents. Però [[Nimes]] va resistir. El [[721]], al-Sahm va sortir de Narbona cap a Carcassona. Rhedae li quedava al sud, però no s'hi va acostar. Les muralles de Carcassona oferien la perspectiva d’una llarga resistència i el valí buscava conquestes o botí, o potser va tenir notícies que el duc Odó o [[Eudes d'Aquitània]] preparava un exèrcit per combatre’l. El cert és que va deixar Carcassona i va avançar fins a [[Tolosa]], que pertanyia al regne dels francs. Després d’un setge d’uns dos mesos almenys, va assaltar la ciutat el juny, però es creu que justament en aquell moment varen arribar les forces militars reunides per Odó, que el van derrotar, i va morir al combat ([[10 de juny]] del [[721]]). En el lloc dels fets els soldats van proclamar valí [[Abderrahman ben Abdullah al-Gafiki]], interí lògicament, però que després va ser reconegut pel seu superior, el valí d'Ifrikiya, [[al-Bashir Ibn Safuan]], conegut per [[Ibn Hantala]], qui va aconseguir una retirada digna cap a Narbona a pesar que la ruta estava tallada per la fortalesa de Carcassona i, més al sud, per la de Rhedae. Després es van plantejar qüestions polítiques que no són del cas aquí, però que van tallar tota iniciativa militar i van afavorir la continuïtat de poders locals autònoms, segurament dirigits per comtes, a Carcassona, Rhedae i Nimes. Si Ardó encara era viu, el seu regne s’havia reduït a aquests tres comtats.

Rasès: diferència entre les revisions