Georges Auric: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km²
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Lodève +Lodeva)
Línia 1:
'''Georges Auric''' ([[LodèveLodeva]], [[Erau]], [[15 de febrer]] de [[1899]] – [[París]], [[23 de juliol]] de [[1983]]) fou un [[compositor]] [[França|francès]].
 
Alumne de primera del [[Conservatori de París]] i de la [[Schola Cantorum]] de [[Vincent d'Indy]]. Entusiasta en un principi de la música de [[Ravel]], seguí llurs petjades en les primeres composicions, però més tard, sota l'influencia d'[[Erik Satie]], constituí amb [[Louis Durey|Durey]] i [[Arthur Honegger|Honegger]] el grup que, amb la incorporació d'altres músics "avantguardistes", fou conegut amb el nom d'[[Els sis]]. D'aquest període de llur carrera, l'obra més representativa és la música d'escena composta per a ''Les fâcheux'', de [[Molière]], convertida més tard en [[ballet]]. Les obres del període 1920-30 tenen una influència força notable de [[Stravinski]], encara que llur estil tingui certa tendència envers l'expressió personal, generalment humorística. A través de llurs audàcies harmòniques i formals, deixa endevinar, tanmateix, una solida formació tècnica, i en llurs composicions no li'n són alienes, detalls molt genials. La llista d'obres compren fins el [[1930]]: per a teatre, ''Les noces de Camache'', ballet, ''La reine de coeur''; ''Les fâcheux''; ''Les pélicans''; el ballet ''Les matelots''; ''La pastorale''; ''Mariage de M. le Troubadec''; ''Les enchantements d'Alcine'', ballet representat en l'[[Òpera de París]] el [[1929]], i música d'escena de ''Malbruck s'en va-t-en guerre'', i de ''Les alegres comares de Windsor''; per a orquestra, ''Foxtrot''; ''Nocturne''; i ''Suite''; per a piano, ''Tres pastorals''; ''Adieu New-York'', foxtrot; ''Sonatine'', i ''Chandelles romaines'', aquesta última per a dos pianos. Per a cant escriví tres interludis; ''Huit poèmes''; ''Les joues en feu; Alphabet'', i dos o tres quaderns més de melodies. Del seu treball en contacte en varies disciplines artístiques, fou el cinema el que li donà major fama i on ell es trobava més còmode composant.