Jueus mallorquins: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: substitució ’ → ', “ i ” → ", l•l → l·l, 9kg → 9 kg, km2 → km² |
Cap resum de modificació |
||
Línia 23:
Els jueus mallorquins estaven organitzat mitjançant una [[aljama]]; es regien per lleis i tributs propis i estaven sotmesos, únicament, a l'autoritat reial. Amb alts i baixos constants, fonamentats en les exaccions tributaries i les tensions religioses, la comunitat jueva de Mallorca gaudí d'uns anys de gran esplendor al llarg del [[segle XIV]], en què arribaren a ser uns tres mil, gaire bé el 15% de la població de la Ciutat: emmurallaren el [[Call]], edificaren [[Sinagoga|sinagogues]], articularen un sistema institucional propi a l'entorn dels secretaris de l'Aljama i el seu Consell i es creà el Call d'Inca.
[[Fitxer:Europe Mediterranean Catalan Atlas.jpeg|thumb|left|Una part de l'atles català de Cresques Abraham]]Alguns jueus mallorquins o residents a l'illa destacaren singularment en diferents esferes del coneixement: Els Rabíns Aaron Ha-Cohan, natural de Narbona i refugiat a Mallorca, que fou autor d'Orhot Hayyim, Vidal Efraim, que també fou astròleg, Xim’on ben-Cemah Duran, autor d'importants llibres de literatura rabínica i poesia i que tractà especialment el problema dels anussim o conversos. Els metges Judà Mosconi, o Lleó Grec, Aaró Abdal-Hagg, Cresques Helias, Jonatas March i Mose Ben Ishaq Remós, més important en la seva faceta de poeta o l'astronom Isaac Nafuci. Però, des del punt de vista de la cultura occidental, excel·lí l’[[Escola Cartogràfica Mallorquina]], determinant en el desenvolupament del coneixement geogràfic medieval i, posteriorment, influent en el procés d'expansió europea a Àfrica i Amèrica, de la que en foren membres destacats [[Cresques Abraham]], autor de l'[[Atles Català]], i el seu fill [[Jafuda Cresques]], però també Angelí Delhort, Angelí Dolcert i Samuel Corcós, i que foren continuats per conversos i els seus descendents fins el [[segle XVII]]. ▼
▲Alguns jueus mallorquins o residents a l'illa destacaren singularment en diferents esferes del coneixement: Els Rabíns Aaron Ha-Cohan, natural de Narbona i refugiat a Mallorca, que fou autor d'Orhot Hayyim, Vidal Efraim, que també fou astròleg, Xim’on ben-Cemah Duran, autor d'importants llibres de literatura rabínica i poesia i que tractà especialment el problema dels anussim o conversos. Els metges Judà Mosconi, o Lleó Grec, Aaró Abdal-Hagg, Cresques Helias, Jonatas March i Mose Ben Ishaq Remós, més important en la seva faceta de poeta o l'astronom Isaac Nafuci. Però, des del punt de vista de la cultura occidental, excel·lí l’[[Escola Cartogràfica Mallorquina]], determinant en el desenvolupament del coneixement geogràfic medieval i, posteriorment, influent en el procés d'expansió europea a Àfrica i Amèrica, de la que en foren membres destacats [[Cresques Abraham]], autor de l'[[Atles Català]], i el seu fill [[Jafuda Cresques]], però també Angelí Delhort, Angelí Dolcert i Samuel Corcós, i que foren continuats per conversos i els seus descendents fins el [[segle XVII]].
El [[1391]] una revolta pagesa, dirigida inicialment contra el poder polític i els excessos fiscals, però segurament influïda pels assalts generalitzats a les juderies castellanes i aragoneses del mateix any, acabà amb l'assalt als [[call]]s de [[Ciutat de Mallorca]] i d'[[Inca (Mallorca)|Inca]]. Molts jueus foren assassinats i espoliats, i finalment una bona part s'exilià o es convertí. Desprès d'un breu període de decadència el [[1435]], la resta de la comunitat jueva mallorquina va ser obligada a convertir-se al [[cristianisme]], finalitzant en aquesta data l'existència oficial dels jueus a l'illa. Però, com en molts altres llocs, bona part dels jueus mallorquins varen continuar practicant la seva religió sota aparença cristiana, i s'articularen baix l'organització de la Confraria de Sant Miquel o dels [[Conversos]], posteriorment de Nostra Senyora de Gràcia, com instrument de cohesió interna, ajuda mútua i resolució de conflictes. D'aquesta comunitat, al s. XVII sen derivarà la qüestió [[Xuetes|xueta]].
| |||