Torii: diferència entre les revisions

L’entrada als temples xintoistes, amb excepció d’aquells que pertanyen a determinades sectes, està marcada per uns arcs d’entrada anomenats torii. Antigament el torii era d’ús habitual en altres construccions i indrets, però amb el temps es va anar limitant als santuaris xintoistes, als mausoleus imperials i a determinades tombes. Aquest element arquitectònic simbolitza el límit del món terrenal amb el món espiritual, i se suposa que impedeix l’entrada del mal i d’elements contaminants al santuari.

No se sap exactament quin és el seu origen, tot i que segurament prové del continent asiàtic. Tampoc se sap la procedència del seu nom, ja que torii s’escriu amb els caràcters 鳥 “tori”, literalment “ocell”, i 居 “i” literalment “ser” o “residencia” o “lloc”, potser perquè en un principi van ser dissenyats perquè hi descansessin els ocells, sovint representats com a missatgers dels déus, tot i que altres hipòtesis assenyalen que podria provenir dels mots通り入る“tori-iru” literalment, “caminar i entrar”.

Originalment, constaven únicament de dos pilars de fusta sense polir amb dues bigues transversals, una sobre l’altra, disposades en paral•lel. Posteriorment, es va començar a utilitzar fusta polida sense pintar, i més tard, per influència continental, es van començar a pintar de color vermell i la seva estructura va evolucionar.

Així doncs, trobem diversos tipus de torii segons l’època en què han estat construïts i al temple al qual pertanyen, i tot i que en realitat podem distingir uns vint estils arquitectònics diferents.