Hereva de la tradició interpretativa de la música francesa, l'Orquestra Nacional de França ha intentat crear un repertori propi a travèstravés d'estrenes d'obres dels més grans compositors contemporanis: ''[[le Soleil des eaux]]'' de [[Pierre Boulez]], la ''[[Simfonia Turangalîla]]'' d'[[Olivier Messiaen]] (1950, en estrena francesa), la ''[[Simfonia núm. 1 de Dutilleux|Primeraprimera Simfoniasimfonia]]'' de [[Henri Dutilleux|Dutilleux]] (1951), així com el concert per a violí ''[[l'Arbre des songes]]'' amb [[Isaac Stern]] (1985), ''Déserts'' d'[[Edgar Varèse]] (1954), o ''Jonchaies'' de [[Iannis Xenakis]] (1977).
