Revolució de Vellut: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 13:
===Les limitacions econòmiques txecoslovaques===
Txecoslovàquia era en aquell moment, juntament amb la [[República Democràtica Alemanya|RDA]], un dels països més industrialitzats del [[Bloc de l'Est|bloc soviètic]]: el sector secundari produïa el 60% de la riquesa del país i donava feina al 37% de la població. Però també es trobava en una situació [[demogràfica]] regressiva en què el creixement vegetatiu era gairebé nul i per tant la població anava envellint. Com a conseqüència, escassejava la mà d'obra. A banda d'això, l'economia tenia els seus propis problemes estructurals que limitaven el seu creixement:<ref>Aracil, Oliver, Segura : El mundo actual ; p. 679</ref>
# Un pes excessiu de la indústria pesada i armamentística que absorbia tots els recursos i consumia molta energia, etern problema de la majoria d'economies soviètiques de l'època.
# Una producció energètica insuficient
Línia 28:
No obstant l'inici de les reformes, el govern comunista va acabar col·lapsant el [[desembre]] del [[1989]] després de la [[vaga general]] del dia [[27 de desembre|27]] obligant a dimitir el president de la república [[Gustav Husak]] (home fort de la política txecoslovaca des del [[1968]] imposat per [[URSS|Rússia]]), i tres dies després, el [[29 de desembre|29]], l'[[Assemblea Federal de Txecoslovàquia]], el parlament comunista, va escollir el dissident [[Vaclav Havel]] nou president per unanimitat. Immediatament es va formar un nou govern format per la coalició [[Fòrum Cívic]] (una aliança de diversos moviments antiautoritaris formada per intel·lectuals) i pel [[partit comunista]] txecoslovac, però aquest en minoria. El programa d'aquesta coalició era fer les reformes econòmiques liberals necessàries per establir una [[economia de mercat]], liberalitzar els preus, dissoldre els [[monopolis]] estatals, i obrir el seu mercat exterior. En resum, acabar amb el ferri [[intervencionisme estatal]] en l'economia i en la societat que dominava fins aquell moment i portar la democràcia.
Així doncs, el [[juny]] de [[1990]] tingueren lloc les primeres eleccions democràtiques lliures de Txecoslovàquia, que va guanyar l'heterogeni Fòrum Cívic, ratificant en [[Vaclav Havel]] com a president i escollint [[Marian Calfa]] com a primer ministre del govern, el qual tiraria endavant un pla estatal de "''traspàs accelerat a una economia de mercat amb connotacions socials i ecològiques''".<ref>Aracil, Oliver, Segura : El mundo actual ; p. 680</ref>
Cal no oblidar que en aquell mateix moment estaven col·lapsant també altres règims comunistes d'[[Europa]]: el 10 de novembre de [[1989]] va caure el [[Mur de Berlín]] i, amb ell, el mateix comunisme; i no va passar un any que l'octubre de 1990 la [[RDA]] passava a l'altre costat del [[teló d'acer]] [[Reunificació alemanya|reunificant-se]] amb la [[RFA]].
| |||