'''Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad''' ({{lang-ar|''أبو القاسم محمد بن عباد''}}, ''AbuAbū l-KasimQāsim MuhammadMuḥammad ibn ʿAbbād''), més conegut com '''Ibn Abbad'''), fou rei ([[emir)]] de [[Sevilla]] de la dinastia [[abbadita]], d'una noble família sevillana d'origen àrab, de la tribu dels [[Banu Lakhm]] (els antics [[lakhmides]] d'[[Hira]]).
Era [[cadi]] de localSevilla i va organitzar la defensa de la ciutat contra els berbers; va assolir el govern de la ciutat el [[1023]] peròiperò sota la nominal direcciodirecció suprema del califa hammudita [[Yahya I ibn Alí]], però al cap de poc va refusar el reconeixement dels seus successors [[alAl-Qàssim ibn Hammud]] (1023), [[Abd-ar-Rahman V]] (1023-1024) i [[Muhàmmad III al-Mustakfí]] (1024-1025) i va governar sota un suposat [[Hixam II]], un impostor que va fer passar pel califa ja mort, ficció que es va mantenir fins el [[1059]].
Va morir el [[1042]] i el va succeir el seu fill [[Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid]].
Línia 9:
*E. Levi Provençal, ''Historia de la España Musulmana''
{{ORDENA:Abu-Ll-Qassim Muhammad Ibnibn Abbad}} <!--ORDENA generat per bot-->▼
▲{{ORDENA:Abu-L-Qassim Muhammad Ibn Abbad}} <!--ORDENA generat per bot-->
