Linotip: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Categoria, IW i foto
mCap resum de modificació
Línia 2:
La '''linotípia''' és una màquina utilitzada per a la composició tipogràfica que es caracteritza per què es fonen tots els caràcters d’una mateixa línia en un sol bloc. La primera linotípia fou dissenyada per Ottmar Mergenthaler i posada a punt en 1886 pel [[New York Times]].
 
Les operacions fonamentals que efectua una linotípia són la composició, la fosa, i la distribució. Els òrgans de composició comprenen els magatzems de matrius, el teclat i el componedor. El magatzem, que és un recipient de metall, consta de 90 canals paral·lels que contenen matrius classificades, o plaquetes de coure que porten gravades en un buit les lletres o senyals. El teclat, paregutsemblant al de les [[Màquina d'escriure|màquines d’escriure]], té 90 tecles que regulen l’obertura dels extrems dels canals del magatzem. Les matrius alliberades per les tecles s’ordenen al componedor i formen la línia que es fondrà. Les separacions adequades entre paraules, per a l’obtenció de longituds uniformes, s’aconsegueixen amb la intercalació de xicotetspetits fragments d’[[acer]].
La línia de matrius formada en el componedor és conduïda per un elevador davant del motlle, de dimensions iguals a les de la línia. Aquest motlle, situat frontdavant aldel gresol que conté l’aliatge fos, es plenas'omple amb aquest i un refredament ràpid dóna lloc a la línia. Les matrius s’envien al distribuïdor, on es classifiquen caient al canal corresponent del magatzem.
 
Modernament les linotípies han incorporat mecanismes automàtics per a la composició de caràcters. Aquests dispositius s’accionen amb una banda perforada que té codificats tots els caràcters del text i s’interpreta amb un dispositiu de lectura electrònic.