Emirat de Tulàytula: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Al-Mutawàkkil ibn al-Àftas
Línia 35:
Toledans i sevillans aspiraven a unir als seus dominis l'antiga capital del califat, que serà agregada a la [[Taifa de Sevilla]] el [[1070]]. El nou rei, [[Alfons VI de Lleó]], va seguir una política de suport a tots contra tots en el seu exclusiu benefici: amb l'ajuda d'[[Al-Mutamid de Sevilla]] va derrotar el [[1074]] al granadí [[Abd Allah ibn Buluggin]] i li va obligar a pagar pàries, al mateix temps que donava suport a Iaia I al-Mamun perquè ocupés el [[Regne de Còrdova]] el [[1075]].
 
Yahya I es va convertir així en el rei més important de la Taifa de Toledo, annexionant-se la [[taifa de Còrdova|Còrdova]] i [[taifa de Balansiya|Balansiya]]. En 1075 va ser enverinat a [[Còrdova]], assumint el regnat el seu nét [[Yahya Al-Qadir]], que el [[1075]] es va considerar prou fort en els seus dominis de Toledo—Còrdova—València com per a prescindir del rei lleonès i va expulsar de Toledo als partidaris de la col·laboració—submissió amb els cristians; però aquests van provocar una revolta a València, que es va declarar independent sota el comandament d'al-Aziz, i la taifa de Toledo, sense el suport de Castella i Lleó, va perdre les terres cordoveses el [[1077]], així com les províncies del sud de la regió, i va veure's atacat per al-MutawakkiMutawàkkil de [[Badajoz]].
 
Al-Qadir es va veure, doncs, forçat a demanar novament ajuda castellana i amb ella es va alienar el suport d'una gran part de la població: d'una banda estaven els [[musulmà|musulmans]], que eren partidaris d'una ruptura de l'aliança amb Castella i Lleó, i un acostament als altres regnes musulmans, i per un altre, els [[mossàrab]]s i [[jueu]]s, partidaris de l'aliança amb Castella i, fins i tot de l'annexió.
 
Així Al-MutawakkiMutawàkkil de Badajoz va entrar en la ciutat el [[1080]], mentre Al-Qadir es refugiava a [[Conca (Castella - la Manxa)|Conca]]. Va recuperar el tron l'any següent ja que Alfons VI va ajudar-lo a recuperar les terres toledanes i valencianes en canvi de què València fos para Al-Qadir i Toledo per a Alfons.
 
Davant aquest acord, els toledans oposats a la col·laboració d'Alfons amb Al-Qadir van sol·licitar el suport de [[Muqtadir de Saragossa]], [[al-Mutamid de Sevilla]] i [[Al-Mutawàakil ibn al-MutawakkiÀftas]] de Badajoz]]; mentre l'altra part de la població, cansada de les contínues guerres, acceptava el lliurament de Toledo a Alfons, sempre que aquest simulés prendre-la per la força, per a evitar que els toledans fossin acusats de traïr la causa musulmana, conscients de la pèrdua de prestigi que suposaria per l'[[Islam]] la cessió de Toledo.
 
El cèrcol de la ciutat no va impedir a Alfons VI atacar les taifes de [[Taifa de Saragossa|Saragossa]], Balansiya i [[Taifa de Sevilla|Sevilla]], i el [[1085]], després de quatre anys de ''setge'', Toledo es rendia pacíficament el [[6 de maig]] després d'obtenir garanties els musulmans que es respectarien les seves persones i béns i que se'ls permetria seguir en possessió de la [[mesquita]] major. Per la seva banda, els toledans es comprometien a abandonar les fortaleses i l'alcàsser. El [[25 de maig]] del mateix any Alfons VI va entrar a la ciutat.