Dormició: diferència entre les revisions

La '''Dormància''' és el període en el qual el creixement dels organismes vius s'atura o queda molt alentit temporalment. En determinats animals també hi ha una aturada o alentiment de l' activitat física. La dormància minimitza l' activitat [[metabolisme|metàbolica]] i tal cosa ajuda l'organimeorganisme a conservar l' [[energia]]. La dormància tendeix a estar estretament relacionada amb les [[Ecosistema|condicions mediambientals]]. Els organismes vius poden sincronitzar l'entrada a la fase de dormància amb les seves condicions ecològiques. La dormància predicitivapredictiva ocorre quan un organisme entra en fase de dormància ''abans de'' l'entrada de les condicions adverses. Per exemple, el [[fotoperíode]] i la davallada de la [[temperatura]] s’utilitza en moltes plantes per predir l'arribada de l'hivern. La dormància com a conseqüència ocorre quan l'organisme entra en la fase de dormància ''després que'' les condicions adverses hagin arribat. Aquest segon tipus de dormància és comú en zones amb un temps meteorològic poc predictible. Mentre que canvis molt sobtats de les condicions poden portar a un alt percentatge de mortalitat entre els animals que utilitzen l'estratègia de la dormància com a conseqüència, el seu ús pot tenir avantatges ja que els organismes poden ser actius més temps i poden fer un ús més intensiu dels recursos disponibles.

La '''hibernació''' es un mecanisme del que disposen molts animals per evitar el temps fred i que durant l'hivern l'abastiment d’aliments sigui més baix. No s'ha de confondre la hibernació amb la [[hivernacióhibernació]] (com passa per exemple en els ocells migradors que passen l’hivern en llocs més càlids) La hibernació pot ser predictiva o com a conseqüència. Un animal es prepara per a la hibernació acumulant una gruixuda capa de greix en el seu cos durant finals de l'estiu i la tardor cosa que li proporcionarà energia per al període de dormància. Quan un animal hiberna atravessatravessa molts canvis fisiològics incloent la davallada dels nombre de batecs del cor per unitat de temps (fins un 95% menys) i tembétambé s’abaixa la temperatura corporal. Entre els animals que hibernen hi ha rat penats, esquirols terrestres i altres rosegadors i insectívors, monotremes i marsupials.

La '''Diapausa''' és una estratègia de dormància predictiva que està predeterminada en el [[genotip]] animal. La diapausa és comuna entre insectes (per exemple lepidòpters) i els permet suspendre el desenvolupament entre la tardor i la primavera. Entre els mamífers (per exemple en la guineu i en mustèlids) consisteix , en un retard en l’acoblament de l’embrió a l’úter cosa que assegura el naixement dels cadells a la primavera.

L’'''estivació''', és un exemple de dormància com a conseqüència, en resposta a condicions mediambientals molt seques i caloroses. És comunacomú en invertebrats com els cargols del gènere [[Helix]], en cucs i alguns altres animals.

Els rèptils generalment comencen la brumació a finals de la tardor (en altres èpoques segons les espècies). Sovint es lleven per a veure aigua i tornar a "dormir". Als rèptils captius no se’ls hauria de donar de menjar durant la brumació ja que la temperatura resulta massa baixa per a poder fer la digestió. Després de la brumació els rèptils poden menjar més quantitat d'aliment. Necessiten tenir aigua a l'abast. El període de la brumació oscil·la entre 1 i 8 mesos segons temperatura, mida de l'animal, edat i salut. Durant el primer any de vida molts rèptils pot ser que no facin la brumació completa però acostumen a menjar menys i alentir l'activitat. En la brumació els rèptils no estan adormits (com passa amb la hibernació dels mamífers) sinòsinó que són menys actius. La brumació és provocada pel temps fred i la disminució de les hores de llum de l'hivern.

Els [[Virus]] de la família [[Herpesvirus]] tenen una notable dormància dins les cèl·lules humanes. En els virus la dormància s'acostuma a anomenar '''latència''' o infecció '''latent''' i en aquesaquest estadi s'anomenen [[provirus]].

En [[fisiologia vegetal]], la dormància és el període d 'aturada o alentiment del creixement de la planta. És una estratègia de supervivència que mostenmostren moltes espècies de plantes, que els permet sobreviure en climes on l'estació desfavorable pot estar marcada per les baixes temperatures o per la sequedat excessiva( [[estació seca]].

Quan una [[llavor]] madura es posa en condicions favorables i no germina aleshores és diu que és una llavor està en dormància. laLa dormància en les llavors s'’anomena com '''dormància embrionària''' o '''dormància interna''', i està causada per característiques endògenes de l'embrió que evita la [[germinació]]. Aquesta dormància no s'’ha de confondre amb la '''dormància de la coberta de la llavor''', '''dormància externa''', o '''llavors dures''' que és causada per la presència d’una coberta de la llavor endurida que impedeix que hi entri l’aigua i l’oxigenl'oxigen que reactivaria l' [[embrió]]. Aquesta és una barrera física per a la germinació i no pas una autèntica forma de dormància (Quinliven, 1971; Quinliven i Nichol, 1971).

Les espècies d’arbres que han desenvolupat dormància poden ser “enganyats” fins a cert quan se'ls proporciona artificialment les condicions per a que tinguin un creixement ininterromput, aquest és el cas de l’auró japonésjaponès [[Acer palmatum]] quan, afegint hores de llum, creix ininterrompudament però només durant dos anys, ja que després mor.La majoria de les plantes de clima temperat i fred necessiten primer un cert nombre d'’hores de fred, a temperatures entre 0 i 10ºC, i després que hi segueixin un cert nombre d’hores de relativa calor per a poder trencar la dormància.

* Bewley JD, Black M. (1994). Seeds: physiology of development and germination, 2nd edn. New York, London: Plenum Press.