Òpera russa: diferència entre les revisions

 

De tots ells, [[Modest Mússorgski]] es va convertir en el [[Verdi]] de Rússia: així, l'estrena el 1862 de l'òpera de Verdi ''[[La forza del destino]]'', a Sant Petersburg, potser va influenciar ''[[Borís Godunov (Mússorgski)|Borís Godunov]]'', el primer dels seus dos reconeguts «drames musicals nacionals», que es va estrenar el 1874. La seva altra gran obra, ''[[Khovantxina]]'', la va acabar Rimski-Kórsakov i va ser representada el 1886, cinc anys després de la mort de Mússorgski. Aquests vastos quadres històrics, rics en cors i espectacle, s'erigeixen encara actualment com a monuments de l'ànima russa.

 

Sense cap dubte, Mússorgski és la figura més destacada i genial de tota l'escola russa del segle XIX. Al llarg de la seva carrera va compondre una sèrie de cançons i obres vocals que van constituir la base de la seva creació dramàtica. La posada en música del primer acte de la comèdia breu de [[Gógol]] ''El matrimoni'' va ser un assaig de prosòdia musical a recitatiu continu, acuradament elaborat a partir de les inflexions de l'idioma rus, de les expressions col.loquials, l'estudi d'estats d'ànim, amb un objectiu realista, còmic i burlesc. Com Dargomijski a ''El convidat'' i més tard Rimski a ''[[Mozart i Salieri]]'', Mússorgski a penes va modificar la comèdia original i es va atenir a la famosa «recerca de la veritat musical» del text. Obra rara en el seu medi pel seu caràcter realista i buffo, aquest primer acte va ser interpretat, amb acompanyament pianístic, davant d'una sèrie d'amics. Mússorgski, va interpretar un dels personatges, va rebre felicitacions de Dargomijski i [[Vladimir Stasov]], però Rimski va mostrar la seva incomprensió més significativa.