Òpera russa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 66:
''[[Khovantxina]]'', amb llibret de Mússorgski i Stasov, és un gran fresc [[impressionista]], en què l'acció prescindeix de plantejament, nus i desenllaç, com si els personatges i les seves situacions haguessin estat sorpresos i després abandonats a la configuració d'un drama sense principi ni fi (una temptació molt russa i que cristal·litzarà en la dramatúrgia final, burgesa i
no tràgica, d'[[Anton Txèkhov]]). Aquesta característica va comportar a ''Khovantxina'' la mala fama de falta de teatralitat, que també es va aplicar a ''Borís Godunov'' i, més tard, a ''[[El príncep Ígor]]'' de [[Borodín]].
=== Borodín ===
El 1869 Stasov va informar Borodín de les possibilitats operístiques del poema èpic ''Cantar de la host d'Ígor'', anònim de finals del segle XII escrit després de la derrota de [[Ígor Sviatoslavitx]], de [[príncep de Novgorod-Seversk]], davant els invasors nòmades polovtsians; s'hi apel·lava a la unió dels dispersos prínceps russos davant el perill oriental. El tema permetia plantejar un drama escènic on les individualitats no tinguessin gran preponderància i els personatges i cors encarnessin, essencialment, dos pobles enfrontats. Al mateix temps, el record de l'agressivitat ancestral d'aquells pobles soferta per la Rússia medieval permetia una justificació, potser no buscada deliberadament, de l'expansionisme rus cap al sud i l'est al segle XIX. La mort va sorprendre Borodín amb nombroses escenes sense orquestrar i algunes sense compondre, tasca que va ser portada a terme per [[Rimski]] i [[Glazunov]].
== Bibliografia ==
| |||