|
'''Oplontis''' era una ciutat prop de [[Pompeia]] i [[Herculà]] que durant l'[[Imperi Romà]] va quedar colgada sota una capa de cendra volcànica d'uns 6 metres per l'erupció del [[Vesuvi]] del [[24 d'agost]] de l'any [[79]].
Les seves restes es troben al mig de l'actual ciutat de [[Torre Annunziata]] ([[província de Nàpols|Nàpols]]), a la regió de la [[Campània]]. L'any [[1997]] va ser declarada [[Patrimoni de la Humanitat]] com a part de l'anomenat «Recinte arqueològic de Pompeia, Herculà i Torre Annunziata».
El nom d'Oplontis és probable que es refereixi als [[termes romanes|banys]] de l'àrea de Punta Oncino, però avui el nom s'utilitza per designar el grup de [[vil·la romana|vil·les]] de la moderna ciutat de Torre Annunziata.
Durant molt temps, l'existència de l'antiga Oplontis havia constituït una mena de misteri. En absència de testimonis directes i concrets, els especialistes només comptaven amb algunes referències geogràfiques i cartogràfiques, entre les quals destaca la indicació continguda a la ''[[taula de Peutinger|Tabula Peutingeriana]]''. Oplontis aparexia assenyalada prop de la costa, entre Herculà i Pompeia, amb un edifici de forma quadrada flanquejat per dues torres, utilitzant un símbol que al mapa representa molts centres de la regió de la Campània.<ref>[http://historiarte.net/descubrimientos/oplontis.html Fitxa d'Oplontis a ''Historia del Arte''] {{es}}</ref>
Es tracta probablement d'un suburbi semiurbà de Pompeia amb habitatges de segona residència per a l'''otium'',<ref>Oci, descans</ref>, o bé de cases confiscades als [[samnites]] pel sistema de la ''deductio''<ref>Confiscació</ref> després de la [[guerra social]] que va tenir lloc l'any [[90 aC]] i ocupades per colons romans.<ref name=cataleg>Petita guia d''Oplontis.: Piccola guida con itinerario scolastico''. Pompeia: Soprintendenza archeologica di Pompei''., 2002.</ref>
A mitjan [[segle XVIII]] va començar l'excavació de Pompeia seguint criteris poc respectuosos. Un segle més tard, el [[1839]]-[[1840]] va començar l'exploració a la zona d'Oplontis i, en descobrir-hi les primeres restes, es van poder confirmar les referències que se'n tenien.
Aquestes restes eren d'unes [[termes romanes|termes]] que foren anomenades «TermaTermes NuncianteNunziante». Es va poder comprovar que aquesta mateixa àrea ja havia estat explorada a l'època de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], si bé amb un caràcter més espoliador que no recuperador. Però no va ser fins a la [[dècada del 1960]] que es varen fer les excavacions i el descobriment de la ''[[Vil·la Popea'']].
Els resultats d'investigacions més recents permeten vincular Oplontis als [[Calpurni Pisó|Calpurnis Pisons]], prestigiosa família aliada de [[Pompeu]].<ref>Agnès Rouveret, i altres: ''La peinture romaine: deDe l'époque héllénistique à l'antiquité tardive''. Arle: Actes Sud, 2006, pàg. 98.</ref>
==Restes ==
==Les restes ==
A diferència de Pompeia i Herculà, les restes excavades a Oplontis no són una trama urbana, sinò un conjunt de restes separades entre sí.
A diferència de Pompeia i Herculà, les restes excavades a Oplontis no conformen una trama urbana, sinó que es tracta d'un conjunt de restes inconnexes, separades les unes de les altres. Un gran nombre d'artefactesdels objectes arqueològics provinents d'Oplontis es conserven al [[Museu Arqueològic Nacional de Nàpols]].
Una de les primeres troballes varen ser les termes del cònsol ''[[ Marc Licini Cras Frugi (cònsol anyGens 27)Licínia|Marc Licini Cras Frugi]] '', les ruïnes de la qual són encara visibles des de la carretera de la costa dins de les actuals ''Terme Vesuviane'' fundades pel general [[Vito Nunziante]] el [[1831]] en el lloc on havien estat els antics banys termals. ▼
També s'hi han excavat i identificat grans [[vil·la|vil·les :]], com la de Popea, la de Luci Crassi Terci i la de Gai Sícul.▼
▲Una de les primeres troballes varen ser les termes del cònsol ''[[Marc Licini Cras Frugi (cònsol any 27)|Marc Licini Cras Frugi]]'' les ruïnes de la qual són encara visibles des de la carretera de la costa dins de les actuals ''Terme Vesuviane'' fundades pel general [[Vito Nunziante]] el [[1831]] en el lloc on havien estat els antics banys termals.
▲També s'hi han excavat i identificat grans vil·les:
===Vil·la Popea===
{{AP|Vil·la Popea}}
La '''Vil·la Popea''', una luxosa mansió descoberta a l'època borbònica, no fou excavada fins a mitjans delmitjan [[segle XX]] i estàés oberta al públic. Tot i que l'excavació ha estat parcial, degut aja que es troba al migenmig d'una zona urbana molt poblada, mostra una gran quantitat de [[pintura pompeiana|pintures]] dedel [[Pintura_pompeiana#Segon_estil |segon estil]] i [[mosaic]]s de molta qualitat; ies tracta de les millorsobres més ben conservades de la seva època, ja que molts dels sostres varen resistir els efectes de l'erupció. A partir de la inscripció d'una [[àmfora]] trobada a la vil·la, s'ha atribuït la propietat a [[Popea Sabina]], la segona esposa de l'emperador [[Neró]].
===Vil·la de Luci Crassi Terci===
La Vilvil·la de ''Luci Crassi Terci ''(o ''Lucius Crassius Tertius''), es remunta al [[segle II aC]] i deu el seu nom a un segell de bronze trobat a l'edifici, que portava aquest nom. Va ser descoberta el [[1974]] a 250 metres a l'est de la [[Vil·la Popea]], durant la construcció de l'escola Parini. Es tracta d'una vil·la rústica de tipus industrial que va estar dedicada a la producció de vi i oli. <ref name="Luci CrassoCrassi"> {{citar web | url = http://www.pompeiisites.org/Sezione.jsp?titolo=La%20Villa%20B&idSezione=644&idSezioneRif=285 | títol = Descripció de la VilaVil·la de Luci CrasCrassi TertiusTerci | data = 29.10.2009}} </ref>.
La vil·la està construïda al voltant del [[peristil]], consistent en un pòrtic amb dosdues filesfileres de [[dòric |columnes dòriques]] d'argila grisgrisa. Entorn aldel peristil s'obren habitacions utilitzades com a magatzem,; a l'interior ess'hi varen trobar mobles, cabells, ceràmica, palla carbonitzada i una gran quantitat de [[magrana|magranes]] utilitzades per al tractament del cuir .<ref name="Luci CrassoCrassi"/>. A més, també ess'hi va trobar un forn de pedra amb una olla amb resina de pi, utilitzada per al manteniment de les [[àmfora|àmfores]], de les quequals esse'n van trobar unes 400 a la casa en el moment de l'excavació, molt probablement utilitzades per treballaral treball elsdels productes agrícoles i el transport de [[vi]]. Hi ha una altra habitació amb sostre de volta a l'interior hide haviala 54qual personeses envan elstrobar seusles voltantsrestes de 54 persones i una gran quantitat de joies i monedes d'or i plata.
La planta alta de la vil·la vaera ser unala zona residencial delde Domusla ''[[casa romana1domus]]'': les habitacions estan decorades amb frescos endel [[Pintura_pompeiana#Quart_estil|quart]] i el [[Pintura_pompeiana#Segon_estil |segon estilestils pompeiàpompeians]], que es remuntaremunten a l'[[República Romana |era republicana]]. Al pis superior també es va trobar una caixa de fusta que contenia or i joies de plata, 170 monedes, ungüentaris, tauletes fetes d'os i altres joies. <ref name="Luci CrassoCrassi"/> Entre les joies hi havia [[arracada|arracades]] del tipus d'agulla amb una bola, cistelles amb [[quars]] incrustat o penjolls amb perles, [[collaret |collarets]]s llargs amb palletes d'[[or]] i [[maragda|maragdes]], [[polsera |polseres]] de tipus tubular decorades amb pedres precioses i maragdes i un [[anell]] amb pedres llises i tallades amb figures d'animals o deïtats.
Al nord de la vil·la hi ha alguns edificis de dos pisos. Probablement es tracta de construccions independents de la vil·la, amb accés directe al carrer. És molt probable que foren utilitzats com a [[taller|tallers]], amb l'allotjament dalt .<ref name = "Luci CrassoCrassi"/>
L'excavació de la vil·la encara no ha acabat i no és visitable.
===Vil·la de CaioGai SiculiSícul===
ImponentEs tracta d'una vil·la imponent descoberta durant l'excavació de la rasa per a la construcció del ferrocarril comque una extensióva de [[Portici]] a [[Torre Annunziata]]. Va ser tornada a enterratenterrar i talladapartida en dos per la construcció del ferrocarril,; les troballes es van ser traslladatstraslladar al [[Museu Arqueològic Nacional de Nàpols]]. DestacaEn destaca un fresc que representa el mite de [[Narcís (mitologia)|Narcís]] i [[Eco (mitologia)|Eco]], amb el [[Parnassus MonsParnàs]] de fons.
[[Fitxer:Mt Vesuvius 79 AD eruption 3.svg|250px|left|thumb|Oplontis i altres ciutats afectades per l'erupció del Vesuvi. El núvol negre representa la distribució general de les cendres. Es mostra la línia de costa moderna.]]
| 