'''Ardó''' fou el darrer rei dels [[visigot]]s d'[[Hispània]], successor d'[[Àquila II]] (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins el 713. Hom no en coneix sinó el nom i la durada de set anys del seu regnat, però hom pot conjecturar que fou elegit pels notables del seu regne. Després de la defecció d'Àquila II, i continuant l'acció diplomàtica que l'ocasionà, [['Abd al-'Azīz ibn Mussa]], fill de Mūsā[[Mussa ibn Nussayr]], el 5 d'abril de 713 obtingué la submissió del comte visigot [[Teodomir]], que regia l'extrem meridional dels dominis d'aquell. Cap l'agost del mateix any, [[MūsàMussa ibn NusayrNussayr]] i [[TāriqTàriq ibn ZiyādZiyad]] ocuparen [[Saragossa]], ciutat pertanyent al primitiu domini d'ÀkhilaÀquila i probablement conquerida després de [[Roderic]], però no progressaren més ençàenllà.
Fou el valí [[Al-hurrHurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí|Al-Hurr]] qui, en [[717]]-[[718]], mig combatent mig negociant, ocupà la resta del [[País Valencià]] i d'[[Aragó]] i la major part de [[Catalunya]], on [[Tarragona]] i potser [[Empúries]] foren destruïdes a causa de llur resistència. Ardó i els seus es retiraren llavors a la [[Septimània]] i convertiren en frontera els Pirineus i la línia de la Muga, amb [[Roses]] com a pern oriental del sistema defensiu. El successor d'Al-hurrHurr fou Al[[As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní|As-Samh]], el qual el [[720]] ensorrà aquesta línia defensiva i ocupà el [[Rosselló]] i [[Narbona]], on potser Ardó trobà la mort en combat. La liquidació de la resta del domini visigòtic tingué lloc cinc anys més tard amb l'ocupació de [[Carcassona]] i, a continuació, la de tot el territori fins a [[Nimes]].
