Lluís Bagaria i Bou: diferència entre les revisions

S'inicià com a pintor, seguint l'estil de [[Santiago Rusiñol]], de qui sempre seria gran amic. Com a humorista gràfic començà al diari barceloní ''[[La Tribuna]]'', i a revistes com ''[[De tots colors]]'', ''[[Or i grana]], [[¡Cu-Cut!]] i [[L'Esquella de la Torratxa]]''. Però el gruix de la seva producció es troba a la premsa madrilenya, on aconseguí una descomunal popularitat, construint un univers simbòlic a base de metàfores gràfiques, i deixant una interessantíssima crònica gràfica de gairebé trenta anys de la vida política i cultural espanyola. Col·laborà a ''[[La Tribuna]]'' de [[Madrid]], ''[[El Parlamentario]], [[El Sol (publicació)|El Sol]]'' i la revista ''[[España (revista)|España]]'', dirigida per [[Ortega i Gasset]].▼

Durant la [[guerra civil espanyola|guerra civil]], tornà a Barcelona i dibuixà a ''[[La Vanguardia]]'' un seguit de ferotges caricatures contra la guerra i el feixisme. Per culpa d'aquests dibuixos, crus, corrosius i fortament satírics, La Vanguardia fou prohibida a l'Alemanya de [[Adolf Hitler|Hitler]]. Tambè li costaren que els guanyadors de la [[guerra civil]] intentessin esborrar qualsevol rastre de l'existència d'aquest dibuixant. Aquesta col.leció de dibuixos s'acaben de recopilar per primera vegada en un volum, amb un estudi de Jaume Capdevila "[[Kap]]", gràcies a l'editorial DuxElm.▼