Arqueplàstids: diferència entre les revisions

| subdivision_ranks = [[Fílum]]s

| subdivision =

}}

Els '''arqueplàstids''' (''Archaeplastida'') són una de les línies principals dels [[eucariotes]], comprenent els [[estreptòfit]]s (entre els que s'hi troben els [[embriofití|embriofitins]]) les [[alga verda|algues verdes]], les [[alga vermella|vermelles]] i un petit [[clade]] anomenat dels [[glaucòfit]]s. Tots aquests organismes tenen [[plastidi]]s envoltats per dues membranes, suggerint que es van desenvolupar directament de [[cianobacteri]]s [[endosimbiosi|endosimbiòtics]]. En tots els altres grups, els plastidis estan envoltats per tres o quatre membranes i varen ser adquirits secundàriament d'algues verdes o vermelles.

</ref>

 

Alguns autors s'han referit a aquest grup simplement com a ''Plantae'', [[tàxon]] que tradicionalment s'ha emprat amb una gran imprecisió.<ref>

{{cite journal

</ref>

 

Tots els arqueplàstids tenen els [[plastidi]]s anomenats [[cloroplast]]s que duen a terme la [[fotosíntesi]], derivats de [[cianobacteri]]s capturats. En els [[glaucòfit]]s, tanmateix, els membres més primitius d'aquest grup tenen un cloroplast especial anomenat [[cianel·la]] que comparteix força característiques amb els [[cianobacteri]]s, incloent-hi una [[paret cel·lular]] de [[peptidoglicà]] que no s'ha retingut amb altres arqueplàstids. La semblança de les cianel·les amb els cianobacteris dóna encara més força a la [[teoria endosimbiòtica]] i concretament a la teoria endosimbiòtica amb els cianobacteris.

 

Els arqueplàstids tenen un ample grau de variabilitat en el seu grau d'organització cel·lular, anant des de cèl·lules aïllades, passant per filaments i colònies i arribant fins als organismes pluricel·lulars. Els primers arqueplàstids eren unicel·lulars, i molts dels grups encara ho són. La pluricel·lularitat ha evolucionat separadament en diversos grups, incloent-hi les [[alga vermella|algues vermelles]], les [[ulvofícia|ulvofícies]], i les algues que varen conduir a les plantes terrestres. Les cèl·lules dels arqueplàstids tenen normalment parets, però no sempre estan constituïdes de cel·lulosa.

 

Com que l'arqueplàstid ancestral va adquirir el seu [[cloroplast]] per engolir directament un [[cianobacteri]] l'esdeveniment és conegut com a ''endosimbiosi primària''. L'evidència d'aquest esdeveniment inclou la presència d'una membrana doble al voltant dels cloroplasts; una d'elles pertanyia al [[eubacteri|bacteri]] i l'altra a la cèl·lula eucariota que la va capturar. Al llarg del temps, diversos gens del cloroplast s'han anat transferint al [[nucli cel·lular]] de la cèl·lula hostatgera. La presència d'aquests gens en el nucli dels eucariotes sense cloroplasts suggereix que la transferència es va produir aviat en l'evolució dels arqueplàstids. <ref>

{{cite journal

Tots els altres eucariotes amb cloroplasts l'han obtingut engolint arqueplàstids unicel·lulars amb els seus propis cloroplasts derivats de bacteris. Els cloroplasts dels [[euglènid]]s i els [[cloraracniòfit]]s varen aparèixer a raó de la captura d'[[alga verda|algues verdes]]. Altres eucariotes fotosintètics tenen cloroplasts que són [[alga vermella|algues vermelles]] (també arqueplàstids), incloent-hi els [[heterocont]]s, els [[criptòfit]]s, els [[haptòfit]]s i els [[dinoflagel·lat]]s. Degut a què aquesta endosimbiosi implicà a cèl·lules que ja havien patit la seva pròpia endosimbiosi el procés és anomenat ''endosimbiosi secundària''. Els cloroplasts d'aquests cloroplasts estan normalment envoltats per més de dues membranes, reflectint la seva història de múltiple [[fagocitosi]].

 

Potser, les restes més antigues d'arqueplàstids són els [[microfòssil]]s del grup Roper del nord d'Austràlia. L'estructura d'aquests fòssils unicel·lulars té semblances que fan recordar les algues verdes. Daten del [[Mesoproterozoic]], fa entre uns 1.500 i 1.300 milions d'anys <ref>

{{cite journal