Magellan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: no:Magellan (romsonde); cambios triviales |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- cm + cm, - kg + kg, - g. + g., - g, + g,, - g + g , - km + km) |
||
Línia 4:
La ''Magellan'' fou la primera sonda planetària llançada per per un transbordador espacial, concretament per l<nowiki>'</nowiki>''Atlantis'', des de Cap Canyaveral el [[4 de maig]] de [[1989]]. L<nowiki>'</nowiki>''Atlantis'' va dur la sonda fins a una [[òrbita terrestre baixa]], on va ser extreta de la bodega de càrrega. A partir d'aquell moment Un motor de combustible sòlid, anomenat ''Inertial Upper Stage'', va impulsar la sonda enllà de l'òrbita terrestre i va orbitar al voltant del [[Sol]] una vegada i mitja abans d'arribar a la seva òrbita entorn del planeta Venus el [[10 d'agost]] de [[1990]].
L'òrbita inicial de la ''Magellan'' era molt [[el·lipse|el·líptica]], essent el radi menor de 294
Al final dels seus primers vuit mesos de missió orbital (entre setembre de [[1990]] i maig de [[1991]]), havia enviat imatges detallades del 84% de la superfície venusiana. Després de dos cicles més de vuit mesos, entre maig de [[1991]] i setembre de [[1992]], es va assolir un mapa del 98% del planeta. Els següents cicles van permetre als científics buscar canvis en la superfície d'un any a un altre, a més de possibilitar la construcció d'un mapa tridimensional gràcies als diferents angles de visió del radar entre cicles.
Línia 10:
Durant els quatre cicles orbitals recorreguts entre setembre de [[1992]] i maig de [[1993]], la sonda obtingué dades del [[camp gravitatori]] de Venus. Durant aquest període, la ''Magellan'' no va usar el radar. En el seu lloc va transmetre un senyal de ràdio constant a la terra, de manera que al travessar una zona amb una gravetat superior a la normal, la sonda acceleraria la seva velocitat, provocant un lleuger canvi en el senyal de ràdio a causa de l'[[efecte Doppler]].
Al finalitzar aquests quatre cicles, els controladors van disminuir el radi de l'òrbita de la sonda mitjançant la tècnica de l'[[aerofrenada]]. Una vegada completada, el [[3 d'agost]] de [[1993]], l'òrbita tenia una distància mínima de 180
El setembre de [[1994]] es va reduir de nou l'òrbita per realitzar una prova anomenada «experiment del molí de vent». En aquesta prova, els panells solars de la sonda van adoptar una forma semblant a les aspes d'un molí, i la sonda s'introduí en la part externa de la densa atmosfera de Venus. D'aquesta forma els controladors van mesurar l'esforç de torsió necessari per mantenir l'orientació de la ''Magellan'' i mantenir-la sense girar. Aquest experiment va permetre obtenir informació sobre la composició de la part alta de l'atmosfera de Venus, informació útil per al disseny de sondes futures. L'[[11 d'octubre]] de [[1994]], tal com s'havia previst per al final de la missió, l'òrbita va ser rebaixada una vegada més, perdent-se el senyal de ràdio al dia següent. L'endemà següent, la sonda penetrà totalment en l'atmosfera i es vaporitzà gairebé per complet, encara que es creu que algunes parts van arribar a xocar amb la superfície.
== Descripció de la sonda ==
Construïda parcialment amb recanvis d'altres missions, la sonda ''Magellan'' tenia una grandària de 4,6 metres d'alt, acabada en una [[antena]] de 3,7 metres. Unida al seu coet propulsor i amb el tanc de combustible ple pesava en total 3.460
La ''Magellan'' obtenia la seva energia de dos panells solars quadrats de 2,5 m de costat; entre els dos subministraven un total de 1.200 W. Al llarg de la missió, aquests panells es van anar degradant gradualment, tal com s'esperava. Al final de la missió, a la tardor de 1994, va ser necessari controlar l'ús d'energia curosament per a mantenir la sonda funcionant. Degut al fet que Venus està envoltat d'una densa i opaca atmosfera, no van poder emprar-se càmeres òptiques convencionals per a fotografiar la superfície. En el seu lloc, el [[radar]] de la sonda emprava pulsos de [[microones]].
== Resultats científics ==
[[Fitxer:Mgn c115s095 1.jpg|thumb|right|250px|Imatge de la superfície de [[Venus (planeta)|Venus]] presa per la ''Magellan''.]]A més de proporcionar el millor mapa de la superfície de Venus de què es disposa actualment, l'estudi de les imatges d'alta resolució obtingudes per la ''Magallanes'' està proporcionant la informació necessària per a entendre el paper dels impactes, el [[vulcanisme]], i els processos tectònics en la formació de les estructures de la superfície venusiana. Aquesta superfície està coberta en la seva major part per materials i estructures volcàniques, com extenses planures de [[lava]], camps amb petites voltes de lava i llargues cadenes de volcans. Hi ha pocs cràters provocats per impactes de meteorits, fet que suggereix que la superfície és, en general, geològicament jove (menys de 800 milions d'anys). La presència de canals al llarg de 6.000
No hi ha cap indici que permeti deduir l'existència de plaques tectòniques. La tectònica del planeta està dominada per un sistema d'esquerdes globals i nombroses estructures anomenades corones, produïdes per la sortida i enfonsament de [[Magma (volcànic)|magma]] en el nucli. Malgrat que Venus té una [[atmosfera d'un cos celest|atmosfera]] densa, la superfície no indica que hagi hagut una erosió apreciable provocada pel vent, només indica un limitat transport de sorra i pols. Això contrasta amb Mart, on l'atmosfera és molt més tènue però la superfície presenta evidents mostres d'erosió atmosfèrica i transport de sorra i pols.
| |||